El manual de l’assassí en sèrie es dibuixa amb el suposat ‘matagais’ de Bilbao

El perfil d’aquests criminals correspon a un home d’entre 21 i 30 anys

La criminologia ens diu que el que és correcte per identificar un subjecte com un assassí en sèrie és que hagi comès un mínim de tres assassinats, amb un espai indeterminat de temps entre els seus crims. A aquest cicle temporal se’l coneix com a període de refredament, amb un interval entre assassinats que pot anar des de dies fins a anys”.

Aquesta targeta d’identificació de l’assassí en sèrie –a què es refereix Albert Pintado, professor i vicedegà dels estudis de criminologia de la Universitat de Múrcia– l’hi van atorgar malànimes criminals com ara Antonio Gilberto Chamba, el Monstruo de Machala; Francisco García Escalero, el Matamendigos; Alfredo Galán, el Asesino de la Baraja o José Antonio Rodríguez Vega, el Mataviejas.

I ara es podria afegir a aquesta llista un altre nom: Nelson David. És el jove, de 25 anys, detingut a Bilbao i investigat per la mort de quatre homes i l’intent d’homicidi de dos més. Hauria contactat amb tots ells a través d’aplicacions de contactes homosexuals. La pregunta, pel que se sap fins ara d’aquest cas, és: estem enfront d’un nou assassí en sèrie, que alguns mitjans ja bategen com el Matagais?

Això ho haurà de provar la investigació de l’Ertzaintza –les indagacions no s’apunten gens fàcils– i en aquest punt de les diligències policials tot el que es pugui apuntar no passen de ser conjectures o hipòtesis. Què sabem fins ara?

“Sabem que aquest home ha atacat persones homosexuals amb qui contactava a través d’aplicacions de cites i sabem que alguns d’aquests homes han estat víctimes de robatoris”, respon Vicente Garrido, doctor en Psicologia i Criminologia de la Universitat de València.

“La pregunta, encara sense resposta, és –continua Garrido– esbrinar si la selecció de les víctimes respon al fet que aquest subjecte va aprendre que són persones vulnerables a qui es pot robar més fàcilment (perquè l’escenari és d’intimitat o són més febles que ell físicament) i més tard l’homicidi és la manera de no deixar testimonis; o si ell té per víctimes els homosexuals perquè els considera un col·lectiu odiós, per tant sent plaer quan els mata. En tal cas, el robatori seria un benefici afegit a l’assassinat”.

INÓ casos?

Aquesta última hipòtesi –la del mòbil d’odi envers el col·lectiu gai– és una línia que estudien els investigadors, tal com va confirmar aquesta mateixa setmana un portaveu del Govern basc, juntament amb l’ànim de robar les seves víctimes.

“Són hipòtesis totalment coherents amb els comportaments dels assassins en sèrie”, corrobora Albert Pintado, autor del llibre Análisis criminológico de los asesinos en serie . Darrere dels seus actes, continua aquest criminòleg, poden coincidir diferents motivacions. I posa diversos exemples, quan parla de mòbils, que encaixen amb les hipòtesis que ara planegen en el cas d’aquest supòsit matagais de Bilbao. “Joel Rifkin matava prostitutes convençut que feia un favor a aquesta societat i, entre altres motivacions, volia que aquestes fossin al més-enllà i així poder fer companyia al seu pare, que havia mort de càncer. D’altres el que intenten és obtenir un benefici econòmic, com seria el cas de Dorothea Puente, que matava per cobrar els xecs de la seguretat social de les seves víctimes; mentre que també hi ha hagut molts assassins en sèrie moguts per un plaer sexual”. Aquesta última possibilitat és un altre dubte a resoldre en el cas de Nelson David. De moment no se sap si la seva intenció, quan entrava suposadament en aquestes aplicacions de cites, també era mantenir relacions íntimes amb les seves víctimes, a qui es creu que drogava per deixar-les estabornides.

El mòbil homòfob “entra perfectament dins del que és possible”, apunta César San Juan, investigador de l’Institut Basc de Criminologia i professor de Psicologia Criminal de la UPV/ EHU. Tot i que aquest expert no aprecia, pel que s’ha revelat fins ara, el component exhibicionista que sol acompanyar aquest odi. Quan això passa, aquests assassins no volen que “passi desapercebut el seu odi, ni el volen dissimular. Els seus crims solen ser una apologia del menyspreu que senten cap al col·lectiu en qüestió. I per això, el més normal és

Tenia una doble vida, amb nòvia i un comportament “molt normal”, fet que coincideix amb la conducta d’aquests criminals sàdics i cruels

Ficar-se en les seves ments “és molt difícil”, diuen els experts, i de vegades hi ha més d’un mòbil; amb Nelson s’estudia l’odi i el robatori

MANUEL DELGADO

‘El Arropiero’. L’assassí en sèrie més despietat d’Espanya. Presumia d’haver matat 47 persones.

FRANCISCO GARCÍA

‘El Matamendigos’. Va assassinar 11 indigents i va practicar amb aquests cadàvers necrofília i canibalisme.

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, assaboria divendres que es reconegui “per llei el dret de les dones amb menstruacions doloroses a una incapacitat temporal”, com va tuitejar. Ahir la seva companya Ione Belarra, ministra de Drets Socials, presumia que “Podem impulsa les mesures més ambicioses dins del Govern espanyol de coalició, des del límit del gas a la baixa menstrual”. Però l’àmplia proposta de la llei de l’avortament d’Igualtat no tindrà una materialització fàcil ni total.

En espera de quin avantprojecte de llei aprova el Consell de Ministres dimarts (s’haurà de tramitar al Congrés), aquesta és la situació dels principals temes:

T rna la p lèmica per l’av rta ment

La llei vol ser el nou marc de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE). Derogarà la llei del 2010 del govern socialista, recorreguda aquell any pel PP al Tribunal Constitucional, que encara no s’ha pronunciat. Aquests dies ha transcendit que podria fer-ho al juny, cosa que potser interfereixi en els tràmits de la nova llei.

La proposta sobre l’avortament manté les actuals condicions: l’embaràs es pot interrompre fins a la setmana 14 de gestació i, per raons mèdiques (risc per a la mare, malformació del fetus), fins a la 22. O més endavant, si ho aprova un comitè mèdic.

La Conferència Episcopal ha revifat el rebuig de l’avortament i ha cridat a mobilitzar-se en contra de la llei. “No fa falta ser creient per posicionar-se a favor de la vida”, va dir el seu portaveu, el bisbe Luis Argüello. El president, Joan Josep Omella, va qualificar de “barbaritat” que les noies de 16 i 17 anys puguin avortar sense permís dels seus progenitors, punt que es recupera de la llei del 2010 i que va canviar el PP el 2015. També es preveu eliminar la imposició de tres dies de reflexió a la dona que vulgui interrompre la gestació.

Re$ e ai!a la ral prepart i per av rtament&

Tot indica que aquestes dues baixes que plantejava Igualtat per a dones a partir de la setmana 36 de gestació i després d’un IVE poden ser el peatge per acceptar la baixa menstrual i el seu impacte econòmic, en ministeris com el de Seguretat Social. Com explicava ahir La Vanguardia, es dona per fet que la baixa prepart no s’inclourà finalment a la llei. En casos d’avortament, encara no se sap.

C m aplicar la ai!a men$tr al

La regla molt dolorosa afecta entre un 10% i 15% de dones. Montero va dir que la incapacitat laboral, ja que les impedeix treballar, l’assumirà la Seguretat Social (no les empreses), des del primer dia. Sent així, els tres primers dies de baixa la dona rebrà el salari. La Seguretat Social va acceptar la baixa, però cal veure com s’aplica. Es deia que fos de tres o cinc dies, però es deixarà a criteri del metge.

“No totes les dones agafaran tres dies al mes de baixa, tot i que segur que així ho vendrà algun discurs patronal, però cal veure com s’articula una àgil supervisió mèdica, que la baixa no sigui automàtica, però es doni el primer dia de regla”, diu Mentxu Gutiérrez, secretària de Dones i Polítiques LGTBI a CC.OO. de Catalunya. Creu que potser es buscarà una fórmula, com es va fer amb la covid, per a les diagnosticades de dismenorrea, que pateixen cada un dels seus cicles menstruals.

“Em sembla que és molt oportú reconèixer la menstruació dolorosa. Per les seves característiques, cal que s’abordi com un permís, i no com una baixa mèdica que comportarà una pressió assistencial sobreafegida i innecessària per l’atenció primària”, ha advertit en un tuit el president dels metges de Barcelona, Jaume Padrós. Un permís no seria retribuït o seria recuperable.

Davant d’aquests aspectes i de si la baixa pot perjudicar la contractació de les dones –la vicepresidenta Nadia Calviño va dir dijous que “no adoptarem mesurades que puguin estigmatitzar les dones”–, Gutiérrez defensa la baixa: “Segur que hi haurà resistències i dificultats per aplicar-la, però al final s’imposa la realitat, i si una dona no està en condicions de treballar, repercuteix, a més, en la productivitat o en riscos”. Ahir la vicepresidenta Yolanda Díaz va apuntar que “no hi pot haver retrocessos en els drets de la dona”. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, se’n va desentendre i va dir que la regla que li importa “és la de tres, que volen treure de les matemàtiques amb la perspectiva de gènere”.

A rna a na taxa ai!a

La reducció de l’IVA d’un 10% a un 4% o 0%, com vol Igualtat, per a les compreses i altres articles menstruals no té el suport socialista, ja que reduiria els ingressos. Ni es va tractar en la reunió entre ministeris sobre l’avantprojecte, com va informar La Vanguardia.

"enar la #e$taci% $ r #a a

Igualtat vol perseguir penalment qui contracti un ventre de lloguer a l’estranger; Justícia encara no ha expressat la seva posició. ●