Interrupció de l’embaràs fora de la sanitat pública

A Espanya hi va haver

●

88.269 interrupcions de l’embaràs (IVE) el 2020, xifra inferior als anys previs, potser per la covid, però no varia gaire des que va baixar de 100.000 el 2014. Un 71,8% de les IVE es fan abans de la setmana 8 de gestació; un 22,8%, entre la 9 i la 14, i un 5,1%, entre la 15 i la 22 (només un 0,1%, després). L’edat en què hi ha més IVE (21%) és entre els 25 i 29 anys ; 8.664 es van fer en noies de 18 o menys anys, segons el Ministeri de Sanitat. Hi ha 207 centres acreditats per fer-ne. Igualtat planteja en la seva proposta de llei que la majoria es facin en la sanitat pública, cosa que sembla irreal, ja que un 84,5% d’IVE es fan en centres privats. Madrid (7 centres privats), Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia ni van declarar el 2020 tenir acreditats centres públics. I n’hi ha només un a Andalusia (i 15 de privats), Castella i Lleó, Aragó, Cantàbria i La Rioja. A Catalunya n’hi consten 61 de públics i 15 de privats, i a la resta d’autonomies l’oferta és més baixa, però bastant igualada o favorable a la xarxa pública. Quan es miren les taxes d’IVE per cada 1.000 dones d’entre 15 i 44 anys, la més gran és a Catalunya, 13,4 avortaments, però en les altres autonomies més poblades, Andalusia i Madrid, és de 10,8 i 10,9, una mica superior a la mitjana. Això indica que molts centres públics catalans en deuen fer ben pocs. Ja hi va haver protestes per la falta d’accés en algunes àrees a l’avortament quirúrgic, com a molt és mitjançant una pastilla (farmacològic), no possible en tots els terminis de gestació. L’associació de clíniques que fan avortaments, ACAI, ha assenyalat que, entre molts metges de la xarxa pública, la seva objecció “no és de naturalesa eminentment moral o ètica, sinó professional”. L’entitat tem que, si s’imposa la idea d’Igualtat, la majoria d’avortaments que es facin a la sanitat pública seran farmacològics.