La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els secrets de la Diputació
La corporació provincial de Barcelona commemora els seus dos segles de vida amb diferents actes i iniciatives com la de seguir obrint digitalment el seu extens arxiu als ciutadans
Va fer de seguida el mateix senyor president una breu i expressiva al·locució dirigida a manifestar els bons desitjos que l’animaven a fer el bé, i promoure la prosperitat d’aquesta província”. Aquest és un fragment de la primera acta de la Diputació de Barcelona de la reunió feta a les onze del matí el 15 de maig del 1822. D’aquesta manera, s’oficialitzava en un moment convuls el naixement d’aquesta administració, que aquest diumenge celebra el seu bicentenari. Les diputacions provincials van sorgir sota l’auspici de les Corts de Cadis i la primera constitució espanyola del 1812, en un context en què els liberals impulsaven “un nou sistema polític i administratiu que substituís el vell règim absolutista, però que també evités els riscos de les juntes, excessivament independents, creades en diferents territoris de l’Estat quan va començar la guerra del Francès”, apunta l’historiador Borja de Riquer, al llibre Història de la Diputació de Barcelona. El preludi d’aquesta institució va ser la Diputació Provincial de Catalunya, constituïda a finals del 1812 a Vic, ja que era la primera ciutat catalana adherida a la Constitució de Cadis. El següent pas es va fer dos anys més tard amb una nova reorganització territorial, que va aprovar les Corts amb la divisió de Catalunya en quatre províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
El primer període de la Diputació de Barcelona no va ser gaire llarg, va durar 17 mesos, ja que va ser suprimida l’octubre del 1823 per Ferran VII. Catorze anys després la corporació provincial es va restituir en una època de canvi polític i en la segona etapa es va consolidar. “Es tracta de l’administració territorial més important de Catalunya dels segles XIX i XX. Les seves funcions i competències bàsicament eren de l’àmbit de la beneficència, una feina si tenim en compte que no hi havia polítiques socials, en l’ensenyament secundari i en les obres públiques, particularment amb la creació de Junta de Carreteres el 1848, on es treballa per primera vegada amb una perspectiva global de país, de tot Catalunya”, destaca l’historiador Joaquim Coll.
La història d’aquesta administració descansa avui dia al seu arxiu general, a l’antic recinte de la Maternitat de les Corts, un dels cinc centres de documentació de la corporació provincial. El que s’ubica en la Maternitat es divideix en dos dipòsits, amb uns cinc quilòmetres lineals de milers d'arxius. Hi ha l’acta fundacional de la Diputació de Barcelona del 1822, el document més antic de la institució, tot i que n’hi ha algun que fins i tot té més anys, com ara
Les quatre diputacions catalanes ultimen un acte conjunt per celebrar l’efemèride
la primera acta de la Diputació Provincial de Catalunya del 1812 o els registres de la casa de la Maternitat i de la Caritat de finals del segle XVII. Coincidint amb el bicentenari de l’ens supramunicipal barceloní, es farà un impuls a la digitalització de l’arxiu per obrir-lo més al públic. En aquest sentit, es podran conèixer els secrets d’aquesta administració amb la publicació al web de les memòries de les sessions constitutives des del 1822 fins al 2006, més de 20.000 pàgines. També es difondran les dades dels funcionaris depurats i dels diputats que han format part de la institució des de la seva fundació fins a l’actualitat. Els documents es guarden en unes condicions especials, a una temperatura constant entre 18 i 20 graus i entre un 40 % i 60 % d’humitat.
En paral·lel, la Diputació de Barcelona organitzarà diferents actes per celebrar els seus 200 anys de vida, com una jornada amb la Fundació Democràcia i Govern Local el 22 de juliol a can Serra, la seu actual de la corporació. A més, està prevista l’edició d’un llibre sobre la seva història i preparen un documental. D’altra banda, s’està acabant de tancar un acte central conjunt per al juliol amb les quatre diputacions catalanes. ●