La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un somni entre raïls
Un jove de dinou anys, que arrossegava el seu pare fins a l’estació per veure trens quan encara anava al parvulari, entra al curs de maquinista de Renfe
Deia el filòsof Friedrich Nietzsche que la vocació és l’espina dorsal de la vida, però la veritat és que no totes les persones la tenen. A molts els costa trobar-la, o ni tan sols ho aconsegueixen. Aquest no és el cas de Raúl Martínez, que amb 19 anys acabats de fer té molt clar a què es vol dedicar. Tant, que està a punt de pagar els 21.200 euros que costa el curs de Renfe per ser maquinista, que s’imparteix a l’Escola Tècnica Professional de Conducció i Operacions (Etpco) de l’Hospitalet de Llobregat. Va ser un dels 38 triats dels 97 candidats que es van presentar per fer la formació a Catalunya. “A classe em deien el noi dels trens”, comenta.
De fet, el Raúl ho té decidit des de fa anys. La veritat és que la seva passió pels trens va començar de molt petit. “Em despertaven fascinació i curiositat. No sé el motiu. Coses de criatures, imagino”, diu. “Quan sortia del parvulari arrossegava el meu pare cap a l’estació per veure’ls, fins que ell em deia que els trens se n’anaven a dormir”, explica el jove.
Des que era petit, Raúl Martínez visita les estacions i fotografia els combois que ara vol conduir
No li ve de família, i això que diuen que l’ofici de maquinista moltes vegades es transmet de generació en generació. La seva mare és perruquera i el seu pare treballa en un hospital de Sant Boi de Llobregat. L’únic precedent és que “un germà del meu avi es dedicava a feines de senyalització”, constata.
Aviat es van despertar altres passions relacionades amb el món ferroviari, com ara el modelisme, tot i que la que més va desenvolupar, ja des de petit, és la del vídeo i la fotografia. De fet, alguns treballadors de Renfe el recorden com el noi que sempre demanava permisos per entrar a les estacions i fer fotos. “No ens van posar problemes mai. Com que hi anàvem gairebé cada cap de setmana, ens en van acabar fent un a mida”, recorda.
No hi ha baixador de l’àrea metropolitana de Barcelona que no hagi visitat per captar imatges, malgrat que per ell la que té més encant és l’estació de França a Barcelona. També va buscar talaies on immortalitzar combois de mercaderies, que és en el que se centra ara, perquè hi ha “més varietat”. I quan viatja... “vaig estar amb els meus pares a París cinc dies i la veritat és que vam veure molts trens. Els francesos m’encan