El consens sobre el català a l’escola sucumbeix a la pugna independentista

Junts i ERC xoquen per la sortida: ignorar els tribunals o respectar el pacte

El consens pel català a les escoles, tema troncal de la política i la societat catalana des de la implantació de la democràcia, perilla a causa de la inacabable pugna entre els partits independentistes. Trencat el bloc que un dia els va aplegar durant el procés, ERC i Junts caminen ara per ribes oposades del mateix riu, però els resulta irresistible vigilar-se de reüll i llançar-se algun roc.

Mogut pel seu entorn més insurrecte, Junts es va desmarcar sense embuts aquesta setmana de l’acord que va firmar fa dos mesos amb ERC, PSC i En Comú Podem per reformar la llei de Política Lingüística (LPL), el paraigua normatiu amb què es pretenia rescatar el català de l’atzucac judicial.

Els postconvergents han fet miques un consens de 106 diputats, el 80% del Parlament. I els republicans no s’atreveixen, de moment, a aparèixer a la foto sols amb el PSC i els comuns, encara que sigui una via de solució a la sentència que obliga a implantar un 25% de castellà a les aules. Però tampoc no estan per “desobeir” les “inacceptables ingerències dels tribunals espanyols”, com exigeix Junts. Els jutges exigeixen que s’apliqui ara mateix un 25% de castellà. El pacte polític trencat per Junts pretenia assegurar que el català continua sent la llengua vehicular a l’escola garantint la “presència” del castellà (encara que sense percentatges).

Ningú no cedeix i s’imposa la tàctica partidista. I això que el pacte va sorgir després de dos mesos d’intenses negociacions en què no va ser fàcil congeniar sensibilitats tan oposades. Va quedar lligat amb el beneplàcit de la direcció del partit de Carles Puigdemont, amb Jordi Sànchez i la presidenta del Parlament Laura Borràs com a avaladors directes, tot i que una font de Junts renegava aquesta setmana del consens al·legant que no va passar el filtre de l’executiva del partit i que alguns dels seus valedors ja ni són a la direcció.

La mateixa font situa el nivell de la discrepància amb ERC: “Hi ha dues maneres d’acatar, una no fer res i aplicar la sentència del 25% de castellà, i la segona, reformar la llei; també podem desobeir, però només desobeïm els independentistes”, retreu. “El que no farem serà reformar la llei per salvar un conseller”, remata, en refe

JxCat es desdiu de l’acord abans de ser renovat; els republicans valoren si el mantenen sense el seu soci

rència al titular d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray (ERC).

Esquerra lamenta que els seus socis tornin a fallar: “Ho van fer amb la taula de negociació amb el Govern; amb els pressupostos, només per incomodar el president, tot i que els comptes eren de Jaume Giró –de Junts–; i ara amb el català”. La sensació és que “en els grans temes, desapareixen”. Els socialistes reblen: “Cada vegada que poden ERC i Junts s’empenyen al precipici”.

A Junts asseguren que han provat d’arribar a acords amb les entitats educatives més reticents per tornar al consens i que han treballat esmenes amb els grups polítics per polir el redactat final de la norma. Republicans i socialistes confirmen en part aquesta etapa. ERC explica que hi va haver marge per avançar fins dilluns passat, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que coneixia l’estat de les coses, va dictar la interlocutòria en què urgeix el Govern a aplicar el 25% de castellà a les aules. I el PSC va rebre “canvis quirúrgics” que “eren assumibles”, reconeixen, de mans de la Conselleria de Cultura.

Però Junts es va tancar en banda després de l’última ordre del TSJC. L’endemà, Borràs i Jordi Turull rubricaven l’acord per a una candidatura única en vista al congrés del partit que se celebrarà al juny i hi deixen en mans de la militància el pacte de govern amb ERC a la Generalitat i amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Després d’una jornada maratoniana dimecres al Parlament, Junts es desperta dijous donant per morta la via del consens per reformar la LPL. Al·leguen que la interlocutòria fa inútil el consens, però obvien que en realitat el tribunal està allargant el termini per reflotar-lo.

I ara què? ERC no descarta assumir el “cost polític” de pactar amb PSC i comuns, però abans intentarà que Junts rectifiqui o que quedi en evidència una escassa voluntat d’acord. O si més no que Junts permeti la reforma de la LPL amb la seva abstenció.

Els republicans admeten que estan en un compromís: “Si no tira endavant l’acord, Junts dirà que tenia raó, i si tira endavant, parlaran de tripartit d’esquerres”. Sospites que els postconvergents corroboren quan no dubten a titllar el consens de “reforma d’esquerres” i adverteixen que, amb aquesta reforma, “qui guanya és el PSC, que vol acatar la sentència”.

Els postconvergents plantegen que l’Executiu català aprovi un decret, al marge del que prepara Cambrai per desplegar el consens rubricat, que ignoraria l’ordre del 25% de castellà. Però els socialistes alerten que aquesta també seria una via morta perquè els decrets no poden regular drets fonamentals.

Reflotar el consens sembla la millor sortida, però la pugna partidista s’està imposant en una qüestió extremadament delicada com és la llengua a l’escola. ●