La Vanguardia (Català-1ª edició)

Herois contra la diabetis de tipus 1

- DAC I DIA ETES CE O DOMI O MA C E A

La crisi sanitària provocada pel coronaviru­s ha destinat ingents esforços per a la investigac­ió de la covid, fet que ha perjudicat indirectam­ent altres malalties, que han quedat més que mai en segon pla. El problema s’agreuja en casos com la diabetis de tipus 1, tradiciona­lment la germaneta pobra d’aquesta malaltia, ja que la de tipus 2 suposa un 90% de tots els casos que es registren al món.

Significa això que la de tipus 1 no és important? En absolut. Deu milions de persones la pateixen (1.100.000 són nens o joves de menys de 20 anys). A Espanya 600.000 persones (30.000 de menys de 15 anys) tenen diabetis de tipus 1 (dt1, a partir d’ara). Les inversions per a la investigac­ió no han estat gaire generoses mai i cal tenir en compte que un 80% dels diners es destinen a la dt2, la varietat més estesa.

Les diferèncie­s entre la dt1 i la dt2 són notables. La de tipus 1 és una malaltia autoimmuni­tària, no relacionad­a amb l’alimentaci­ó o els hàbits de vida. Acostuma a aparèixer o desenvolup­arse en la infantesa. Els qui la pateixen produeixen anticossos, que destrueixe­n totalment o parcialmen­t les cèl·lules beta del pàncrees, responsabl­es de la segregació d’insulina. La falta d’aquesta hormona obliga a rebre injeccions periòdique­s per compensar el dèficit.

La dt2 es caracterit­za perquè les cèl·lules beta no responen a la demanda d’insulina del cos. Malgrat que els casos entre joves han crescut pel sobrepès, la malnutrici­ó i el sedentaris­me, la dt2 acostuma a aparèixer en edats més avançades. Els tractament­s són més variats que en la dt1, però també inclouen injeccions d’insulina. L’OMS calcula que hi ha uns 463 milions de persones amb aquesta malaltia crònica.

L’últim que voldria la fundació que presentem avui és donar a entendre que la covid o altres malalties no es mereixen tant interès. El que sí que vol és denunciar que la dt1 no es mereix tan poc interès. Així va néixer el juny del 2013 la Fundació DiabetesCE­RO. La van impulsar un grup de mares i pares amb fills amb dt1. Estan convençuts que la diabetis de tipus 1 pot tenir cura.

Però per trobar la cura cal investigar. I per investigar cal mullar-se, i no només en sentit literal. La fundació ha convertit la recerca de finançamen­t per als projectes d’investigac­ió en la seva raó de ser. Han fet de tot

La defensa

La ;u bolis a A drea Pereira, que e ade a u èxi rere l’al re, és u a de les ambai xadores de la ;u da ió

L’atac

El mesurame del ivell de su re e sa g és u hàbi impres i dible per als diag os i a s de diabe is

per recaptar fons: venda de material i actes esportius i culturals benèfics. El que va començar com una petita associació és avui una fundació amb 17 delegacion­s a tot Espanya.

DiabetesCE­RO ja escalfa motors per a la seva pròxima gran cita, d’aquí a dues setmanes, el 29 de maig. Serà la segona edició d’una prova esportiva solidària, no competitiv­a. La Swimdiabet­es serà una festa de la natació al mar (250 metres per als nens de fins a 12 anys, 1,5 quilòmetre­s per als adults). Començarà a l’Espai Mar de Badalona i acabarà al pont del Petroli.

Aquesta entitat sense ànim de lucre continuarà donant suport amb els beneficis a tres projectes. Són les investigac­ions liderades per la doctora Rosa Gasa, de l’Institut d’Investigac­ions Biomèdique­s August Pi i Sunyer de Barcelona; pel doctor Benoit Gauthier, del Centre de Biologia Molecular i Medicina Regenerati­va de Sevilla, i per la doctora Marta Vives-Pi, del servei d’immunologi­a de l’hospital Germans Trias de Badalona.

Els equips d’aquests científics busquen tractament­s per a la prevenció i cura de la dt1, que inclouen teràpies cel·lulars per regenerar les cèl·lules beta destruïdes o fetes malbé, així com nanopartic­les per reeducar el sistema immunològi­c. Però la fundació no només s’ha aliat amb científics, patrocinad­ors, empresaris i simpatitza­nts en la recerca de suports. També té uns ambaixador­s i ambaixador­es molt especials.

Una és una atleta de luxe: la futbolista Andrea Pereira, una de les estrelles indiscutib­les del FC Barcelona i de la selecció (abans va jugar a l’RCD Espanyol i l’Atlètic de Madrid). És una peça clau dels èxits del millor Barça femení de la història. Per a la fundació és molt més: un exemple. No tots els seus seguidors ho saben, però l’Andrea lluita contra la dt1 des de que era una nena d’11 anys. ●

La dt1 és la ‘germaneta pobra’ de la diabetis: la dt2 és la més estesa, amb més de 400 milions de casos

Però no s’ha de prendre de broma la dt1: la pateixen 10 milions de persones, 600.000 a Espanya

 ?? QUALITY SPORT IMAGES / GETTY ??
QUALITY SPORT IMAGES / GETTY
 ?? SHUTTERSTO­C ??
SHUTTERSTO­C

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain