Majordoms de palau

Els Costa, els últims servents del Castell de Peralada, van ajudar el 1939 a salvar el patrimoni del Museu del Prado

L’original de la fotografia principal que acompanya aquest article porta aquesta referència manuscrita al revers: “Esperant els senyorets”. Els que hi apareixen són Josep Costa Serra, Agustina Gibert Duran i Pere Costa Cros, tres de les persones del servei domèstic del castell de Peralada. La imatge és del 1932 i se suposa que esperaven l’arribada de Miguel Mateu –propietari de la factoria Hispano Suïssa, que es va enriquir durant la Primera Guerra Mundial amb la fabricació de motors d’avió– i la seva dona, Julia Quintana.

Aquesta fotografia també serveix de portada del llibre Una nissaga de majordoms del Castell de Peralada. La mirada fotogràfica de Josep Costa Serra (1895-1976), que acaben de publicar Marc Faro Costa, net de l’últim majordom, la periodista Anna Teixidor Colomer i Josep Teixidor Planas. El llibre repassa la trajectòria dels tres membres de la família Costa que durant un segle han estat al servei del palaci, com ells anomenaven aquesta residència d’estiu per la qual van passar alts mandataris com el rei Alfons XIII, Franco i Carrero Blanco.

Pere Costa Cros (1864-1949) va entrar amb poc més de 19 anys al servei d’Antoni de Rocabertí, comte de Zavellà, i el seu germà Tomàs, comte de Peralada, que van traslladar la seva residència de Palma al castell de Peralada. Els germans Rocabertí van restaurar el castell i van crear-hi una escola de música. Alguns detalls s’han pogut conèixer ara gràcies a un breu dietari de Pere Costa ( Pequeña relación del ritmo de servicio que llevo en el Palacio), que es va traslladar a viure al castell amb la seva família.

El 1923 el castell i els seus amplis jardins van ser comprats per Miguel Mateu. Pere Costa es va mantenir com a majordom, i també va donar entrada al seu fill Josep Costa Serra (1895-1976) i la seva nora Pilar Johera, que feia de governanta i coordinava les tres criades que residien al castell quan hi pernoctaven els senyors.

Josep Costa “va assumir el càrrec de majordom en un sentit molt ampli a causa de les seves múltiples facetes”, assenyalen els autors del llibre. També feia d’observador meteorològic, músic, electricista, apicultor i guia turístic. Josep Pla va destacar d’ell no només la seva lleialtat sinó els seus dots de cicerone. “Sabia moltes coses –va escriure a Notes de Capvesprol–, i si no les sabia les inventava. A les seves peroracions, hi solia indefectiblement posar una punta divertida i de vegades lleugerament eròtica, sobretot si hi havia senyores que l’escoltaven”.

Però la tasca de Josep Costa destaca per dues facetes més: la seva afició per la fotografia –va fer 4.000 instantànies de la vida al castell i de Peralada i la seva gent, de les quals el llibre recull una selecció– i el seu paper rellevant en la preservació de les obres del Prado que el 1938 van ser traslladades a Peralada per evitar que es destruïssin en algun bombardeig.

Els Mateu van abandonar Catalunya a l’inici de la Guerra Civil, mentre que els Costa es van quedar per custodiar el castell. Es van negar a lliurar les claus al comitè de Peralada i van aconseguir que la Generalitat hi posés soldats per controlar l’entrada.

L’abril del 1938 el castell de Peralada va ser confiscat i posat a disposició de la Junta de Protecció del Tresor Artístic Espanyol. El seu president, Timoteo Pérez Rubio, marit de l’escriptora Rosa Chacel, va decidir traslladar les més importants obres d’art a Peralada, al castell de Sant Ferran de

El llibre recull una selecció de les més de 4.000 fotografies que va fer Josep Costa a Peralada i el castell

Figueres i a la mina Canta, de la Vajol. A Peralada arriben obres del Prado, El Escorial, l’Acadèmia de San Fernando i el Palau de Liria. I amb aquestes s’instal·len, entre d’altres, José Maria Giner Pantoja, vocal de la Junta Central, el conservador del Prado Manuel de Arpe i el forrador Tomás Pérez. En el viatge del tresor artístic des de València, un camió que portava els quadres Dos de mayo en la Moncloa i Tres de mayo, de Goya, va xocar contra un balcó i els olis van patir esquinçaments. Van ser restaurats al castell i Pere Costa els va cedir un tros de camisa de lli feta a mà per la seva dona per eliminar un forat.

Els quadres van estar-se nou mesos a Peralada. Nou dies s’hi va estar el president de la República Manuel Azaña. “Cada vegada que bombardejaven als voltants, em

La rascada en un oli de Goya danyat va ser restaurada amb la camisa de lli de Josep Costa

És un dels poetes més reconeguts del moment i acaba de publicar dos nous llibres, el poema èpic Cor pirinenc. El poema de Fontalba i Gotanegra (Lleonard Muntaner), i l’assaig Transfiguracions (Edicions Poncianes). Francesc Bombí-Vilaseca

Més inform%ció %: www.l%v%ngu%rdi%.com/cultur%