La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Si no ets jove i atractiva, fas nosa”
Elia Barceló torna a la llum del Mediterrani amb ‘Muerte en Santa Rita’
Elia Barceló és un referent de la literatura de ciència-ficció. També de la novel·la més negra. L’any passat es va submergir en l’horror i el noir més fosc amb La noche de plata, una investigació sobre desaparicions de nenes a l’hivern vienès. Ara, ha volgut canviar de tema i ha tornat a la llum de la Mediterrània per a la seva nova novel·la, Muerte en Santa Rita (Roca Editorial), on no falten ni el misteri ni la intriga i on hi ha ressons del passat, tot i que és sobretot una reivindicació de l’amistat i de la vida en comunitat.
Greta s’acaba de separar. El seu marit, un prestigiós metge alemany, s’ha jubilat i a ella la convivència se li fa insuportable. Per posar terra per enmig, decideix instal·lar-se una temporada a casa de la seva tia Sofia, una escriptora de novel·les de misteri i romàntiques que farà 93 anys. Greta deixa la freda Alemanya pel balneari de Sofia, a prop d’Elx, on la veterana escriptora conviu amb un grup variat de persones de diverses edats que, com ella, gaudeixen de l’aire lliure i de la vida en comú.
“He escrit una novel·la sobre la quotidianitat en què hi ha un crim per veure com reacciona la gent”, diu Barceló en una entrevista amb La Vanguardia en què prodiga simpatia. L’escriptora defensa la viabilitat d’“una comunitat d’aquestes característiques, que funciona perquè hi ha una propietària clara, Sofia”. “Si el grup es gestionés amb normes democràtiques hi podria haver problemes, però a Santa Rita mana Sofia, que té diners i imposa unes normes que els inquilins acaten”, afegeix.
Els membres de Santa Rita compten amb la independència que els dona tenir la seva habitació, però poden gaudir de la companyia de la resta del grup i aprofitar la vida a l’aire lliure en una gran finca a prop del mar que en un altre temps va ser un balneari. Barceló es va inventar el lloc, que a la novel·la es diu La Casa’ las Locas, “perquè en aquella zona hi va haver un antic manicomi, ara en ruïnes”.
Aquell lloc és també una reivindicació de l’amistat, “un gran valor a totes les edats, moltes vegades superior al de la parella, perquè dona més llibertat i no provoca dependències econòmiques ni legals que es basen només en l’amor”.
“L’amistat és un gran valor a totes les edats, moltes vegades superior al de la parella”
A la novel·la hi pul·lulen dones fortes com Sofia, Greta, Candy, una empleada de confiança de tota la vida, o Lola, la policia que investiga l’inevitable assassinat que convulsa la plàcida convivència de Santa Rita. L’autora vol “reivindicar les dones de certa edat, perquè sembla que si no ets jove i sexualment atractiva, fas nosa”. “A les dones, després de la menopausa, els queden 35 anys de vida, amors, projectes i moltes altres coses, per això tinc personatges grans que tenen passat i moltes coses per explicar”.
“A les dones cal donar-los exemples de coses que no siguin el príncep blau”, diu, i aquest és “el cas de Sofia, que ha estat molt lliure” i feliç, perquè “cal rebutjar la idea que si no trobes la teva mitja taronja seràs coixa tota la vida tot i que hi ha altres tipus de relacions que funcionen bé”. ●