La Vanguardia (Català-1ª edició)
Festa de la bona al Fòrum
Èxit i eufòria en el primer concert massiu a l’aire lliure d’Estopa a Barcelona
Hauria d’haver estat el 30 d’octubre del 2020, però va ser ahir a la nit. Va ser el dia d’un nou baptisme d’Estopa, el bregat duo format pels germans David i José Muñoz, perquè s’estrenaven en un gran concert a l’aire lliure a la ciutat de Barcelona. Era la primera vegada que ho feien, i la resposta de la seva incondicional penya va estar a l’altura, començant per exhaurir les 25.000 entrades per accedir al parc del Fòrum, lloc del concert celebració.
Van aparèixer sobre l’escenari mitja hora més tard del que estava previst, a dos quarts de deu, per una qüestió lluminosa, se suposa: que la nit fes acte de presència per poder exhibir adequadament un vídeo de presentació dels músics de la banda i dels germans Muñoz, a tall de càsting d’una pel·lícula. Al vídeo el va precedir el so d’una alarma aèria... i va començar la festa.
En aquell moment segur que molts devien pensar que allò que estava passant era una cosa que potser fa tres mesos no era tan clara: 25.000 aficionats, apinyats i compartint alegria i amor a la música sense limitacions en un espai com el Fòrum. I després de tot el que ha passat. Ja ho va dir David Muñoz en un dels seus parlaments breus, enmig de la catarsi col·lectiva: “Nosaltres volíem cantar molt abans i volem dedicar aquest concert a tota la gent que no és aquí pel coronavirus”. Aquest espai havia estat el triat pels protagonistes en el seu moment per celebrar de manera apoteòsica el final de la gira Fuego, en referència al seu últim àlbum, aparegut l’octubre del 2019, i també per celebrar els seus vint anys d’exitosa carrera. La cita es va haver d’ajornar dues vegades a causa de la pandèmia, però finalment ahir a la nit la cosa va arribar a bon port. La massa de fans que s’hi va donar cita era majoritàriament de la mateixa generació que els Muñoz, a més d’un significatiu component més jove. La cara de satisfacció dels uns i els altres, esgargamellant-se quan sonaven alguns dels indispensables, era la millor prova que l’objectiu s’havia acomplert.
I els mitjans posats per aconseguir aquesta màgia van ser eficaços, potents i brillants. Un gran escenari, una pantalla de respectables dimensions al fons i tres més col·locades per facilitar la visibilitat de l’aficionat que es trobava més distanciat. Il·luminació i sonoritat, impecables, i, sobretot, una banda de músics de molt de nivell. Sota la direcció musical del bateria Miguel Ángel Bao, aquest superb mur de so va ser una realitat gràcies a les contundents guitarres elèctriques de
Ludovico Vagnone i Israel Sandoval, la flamenca de Juan Maya, el baix d’Antonio Ramos Maca, la percu del gran Luis Dulzaides i els teclats de Nacho Lesko.
Visiblement contents i sense que els afloressin els nervis davant l’envit, els germans Muñoz van desgranar durant una mica més de dues hores una trentena de temes del seu ampli, conegut i molt exitós repertori. La selecció va estar repartida: lògicament les que més bé han funcionat del seu últim àlbum, Fuego, i amb una atenció als àlbums de la primera meitat de la seva carrera, com ara el que dona nom al grup, Destrangis, ¿La calle es tuya? i Voces de ultrarumba, com també en els talls de la maqueta inicial de la banda, i tot el contrari amb àlbums com Allenrok. La festa va arrencar amb l’infal·lible Tu calorro, a la qual va seguir Vino tinto, i va tenir una acollida especialment eufòrica el paquet de Partiendo la pana, Ultimo renglón, La raja de tu falda, Cuando cae la luna, Penas i con rumba
Chichos.
A la part final més temes d’aquella maqueta inicial, com ara Me falta el aliento, Tan solo o Escúchame, princesa, aquesta pràcticament inèdita fins ahir a la nit i interpretada només a veu i guitarra pels germans de Corne
El del medio de los
La banda va recórrer la seva carrera amb unes trenta cançons, interpretades amb potència i nitidesa
Els germans Muñoz van oferir un concert que es va convertir en una festa col·lectiva postcovid
llà . Aquesta mirada al naixement de la banda trobaria un colofó gloriós ja a la tanda de propines, quan en David i en José van voler abaixar el teló amb Ojitos rojos, Cacho a cacho o Como Camarón, aquesta última també de l’esmentada maqueta i una petita meravella... com la festa d’ahir a la nit. ●