D’atzars i expectatives

Marc Parrot

Lloc i data: Centre Artesà Tradicionarius (12/V/2022)

Descomptades les seves etapes amb Regreso a las Minas i com a El Chaval de la Peca, Marc Parrot ja ha publicat onze àlbums. L’últim, Els fets i l’atzar, va sortir a començaments d’aquest mateix mes, i l’altra nit el va presentar en el context del Festival Barnasants. Parrot (veu, guitarres, baix) va actuar acompanyat de Dani Ferrer (teclats, veus) i Lluís Cartes (bateria, guitarres, baix, veus); protagonistes d’una sessió d’una mica més d’una hora en què també van impactar l’escenografia d’Adrià Pinar i la dramatúrgia de Judith Pujol. A banda de les nou peces del flamant treball, els músics ens van passejar per fins a cinc àlbums precedents, i van destacar en aquest capítol una apassionada i cerebral Tinc cinc caps, l’embolcall electrònic de Terriblement blanc, i la sempre collonuda Misteriosament feliç, per posar només tres exemples.

Segons va explicar Marc Parrot al CAT, quan fa pocs mesos es va comprometre a presentar un nou disc al festival que l’acollia dijous, no tenia ni una cançó feta. Cosa que té gràcia, però que encara té més mèrit, si tenim en compte l’excel·lència del temari que alimenta Els fets i l’atzar, així com l’interessant leitmotiv de l’àlbum, que el mateix autor va revelar tot presentant l’elegant tema titular: la reflexió d’un senyor madur que ha après a oblidar totes les expectatives i deixar que les coses simplement passin. Cantautor pop i fi orfebre musical, Parrot ha estampat en aquest treball grans composicions. És el cas d’Els trencants, una peça de cert caràcter confessional, en què fins i tot va mostrar fusta de crooner, amb un començament en què reflecteix que “a vegades em llevo / però no em puc despertar”, i més endavant dibuixa el camí sense mapes, de qui diu moure’s “camp a través cap al no res”. També la bonica malenconia de La pluja d’ahir, una De zero, on expressa a partir de servir-se d’una melodia rodona, que “tot comença bé / si no esperes res”, o el colofó se la sessió amb I no sembla un final. ●