La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un silenci eixordador
L’afició li gira l’esquena amb una vaga d’animació contra el València, mentre que només Sergi Darder es va acomiadar públicament de Vicente Moreno
L’Espanyol té molta feina a fer per reconnectar amb la seva afició. Per reconstruir una relació que acumula massa disgustos en un curt espai de temps. La revolució proposada per Chen Yansheng aquesta setmana no ha servit de moment per pacificar la situació i en l’últim partit de la temporada a Cornellà bona part de la poca afició present, hi van anar 15.000 persones, va decidir girar l’esquena a l’equip. Una mena de tornada al futbol pandèmic en què el silenci va ser eixordador.
Ho va fer La Curva amb una vaga d’animació per considerar que els jugadors no han estat a l’altura de l’escut: “No iniciarem cap càntic de suport a l’equip, no ho mereixeu”, van informar en un comunicat. També la penya Juvenil 1991 va protestar amb una manifestació abans del partit fins a les oficines del club i tot i que la intenció era entrar-hi a partir del minut 12, majoritàriament van decidir que no. Finalment, les pancartes habituals de La Curva i de la Grada Canito van ser penjades cap per avall en senyal de protesta. Totes aquestes absències i protestes van derivar en un silenci sepulcral al llarg del partit, només interromput per la celebració del gol de De Tomás abans del descans i per xiulets al joc de l’equip en certes fases.
Silenci a la grada i silenci també al camp. Era un dia de benvingudes, Luis Blanco debutava a la banqueta de manera interina, i també de comiats. Molts jugadors acaben contracte, Diego López, Dídac, Mérida, Oier, Melendo i David López, els dos últims ovacionats després de ser substituïts en el partit que ha pogut ser l’últim amb la samarreta perica. “Són moltes emocions, moltes coses. I em venen a la ment. El més important és donar-ho tot i no rendirse i això és el que he intentat fins al final”, va dir a tall de comiat David López. També acabaven les seves cessions Yangel
Herrera, Morlanes, Loren i Vilhena.
La revolució ha de ser important aquest estiu. I és molt revelador que tan sols un futbolista decidís acomiadar-se en públic de Vicente Moreno després de dos anys fent d’entrenador a Cornellà. Ni tan sols De Tomás, que dies abans parlava de la magnífica relació que tenien “des de fa anys” després de l’enganxada al Bernabéu, va voler manifestar-se després de veure com el tècnic era atropellat pels esdeveniments. El madrileny va enviar dos missatges sobre la gespa. El primer va ser provocar la cinquena groga amb una protesta a l’àrbitre a punt del descans per evitar el viatge a Granada l’última jornada. El segon
Gràcies a vosaltres (Moreno i Pendín) he recuperat la il·lusió i el meu millor nivell” Ser i Darder F C d F