Un talent de manual

Té 19 anys, però va molt avançat a la seva edat. Pablo Torre és un futbolista de moltíssima qualitat individual. En el Barça de Xavi pot jugar en diferents posicions (interior, fals extrem o fins i tot fals nou) però, per definició, és mitjapunta. I, prenent de referència el 4-3-3, és més un tercer esglaó (Pedri) que no una segona estació (De Jong o Nico). El seu físic acompanya el seu futbol ja que, malgrat que no és gaire alt (1,65 m), té un tren inferior poderós. És molt difícil prendre-li la pilota quan la té sota control. Una de les seves millors qualitats és l’habilitat per rebre i girar en l’últim terç. També destaca el boníssim primer contacte que té. Els seus controls orientats li valen per eliminar el rival en moltes situacions. I quan amb aquestes maniobres no n’hi ha prou per desbordar recorre al driblatge. El seu ventall de fintes és variat. Pot fer servir un simple canvi de ritme o algun gest de més rang com una doble bicicleta.

Segons la plataforma Alebia Analytics, aquesta temporada fa una mitjana de 5,46 driblatges per partit amb un 56,5% d’encert i un 85% de les passades en l’últim terç de camp són bones. Però per damunt de tot, destaca pel seu xut excel·lent. Acumula deu gols en els 30 partits que ha jugat al Racing. L’aspecte defensiu no és el seu millor punt, però assumeix les seves tasques amb compromís. Es fa fort en els cara a cara. Per descomptat, té coses per millorar. Com el seu posicionament (certes situacions l’agafen fora de zona) o com perfeccionar la presa de decisions. La gran incògnita passa per si serà capaç d’ensenyar a l’elit el mateix nivell que a la Primera RFEF, que ha fet que els grans s’hagin fixat en ell. Que ningú no el compari amb Pedri. Això del canari és inigualable. Però a Pablo Torre li sobra el talent.