Carmagnola, al Piemont

Carmagnola és un municipi italià de la regió del Piemont (al peu del mont, és a dir, dels Alps) que ha fet una aportació important a les llengües romàniques. No és un cas únic, perquè sovint un topònim ha acabat donant nom a algun producte que s’hi fabrica, com ara els barrets panamà, tot i que els fabriquen a l’Equador, sobretot a la regió de Montecristi, i així els anomenen els qui en defensen l’origen. Sobre el perquè del nom panamà, una de les teories més esteses és la que diu que els feien servir els obrers que van construir el canal de Panamà i el nom es va consolidar amb la visita que hi va fer el president nord-americà Theodore Roosevelt a principis del segle XX, protegit del sol tropical amb un d’aquests barrets.

També els vins i els formatges són bons transmissors de les poblacions o regions on s’elaboren. Les denominacions d’origen els acaben donant nom, un nom propi que acaba en nom comú, com priorat o brie. Però parlava de Carmagnola, al Piemont, que no costa gaire d’associar amb la popular carmanyola catalana. Ara bé, cal remarcar que fins a arribar a la “capsa de llauna, de plàstic, etcètera, per portar vianda, ordinàriament cuita”, el camí ha estat enrevessat.

A la població a tocar de Torí s’hi fabricaven unes jaquetes que van fer servir alguns revolucionaris francesos, els sans-culottes, a la manera dels pagesos del Piemont. Aquesta jaqueta va passar a anomenar-se carmagnol, justament pel que referia més amunt sobre els llocs que donen nom als productes que s’hi fabriquen. Per acabar de fer més popular el nom del gec, un dels cants revolucionaris de final del segle XVIII era La carmagnole, amb una lletra que ridiculitzava Lluís XVI i Maria Antonieta.

Sobre el pas següent, la ciència etimològica divaga una mica i apunta que potser el nom també es va generalitzar per als atuells que duien aquests soldats, com ara un recipient de llauna per al menjar o una cantimplora. Si aquest és el camí, la llauna va acabar denominant la carmanyola catalana, mentre que caramañola va passar a fer-se servir per a la cantimplora a una colla de països hispanoamericans.

He descobert aquesta connexió sud-americana gràcies a un amic que va sentir una transmissió del Giro en què els locutors, originaris de diferents zones castellanes, se sorprenien de la raresa del cognom Camprubí, per Zenobia, la traductora de Tagore, coincident amb el d’un dels corredors, mentre que al cap d’uns minuts il·lustraven els espectadors amb la dada de la caramañola sud-americana. Com podem anar bé si ens entestem a no conèixer el veí?

A la població a tocar de Torí s’hi fabricaven unes jaquetes que van fer servir els ‘sans-culottes’