Percepcions

Quan anys enrere jo treballava a l’Institut de Cultura de Barcelona, un dels actes a què vaig assistir va ser el del Jocs Florals Escolars al Saló de Cent. Volia ser un acte solemne i en canvi va ser un acte preciós.

La qüestió va així: les escoles de Barcelona fan cadascuna els seus Jocs Florals de poesia i prosa, i qui els guanya se les ha d’heure amb els del districte, i qui guanya de cada categoria d’edat, llegeix el seu escrit al Saló de Cent. Les categories, si la memòria no em falla, van dels grups d’edat de 5 i 6 anys, de 7 a 10, i d’11 i 12. El fet és que una lectura de l’escrit d’una personeta de cinc anys era fresca con un broll d’aigua d’una font, cap recança. En el segon grup una mica més gran ja hi entrava la rivalitat, en un conte en què dos pobles separats per un pont es barallaven per escrit posant males paraules, escrits que l’altre poble esborrava tot seguit i en posava d’altres contra ells, i així fins que van arribar els retoladors i ja no els van poder esborrar, cosa que els va entristir a tots dos, però llavors va arribar el Tipp-Ex i, ben alegres, ja van poder seguir esborrant i escrivint. Després, a l’escrit del grup d’11 i 12 anys ja hi entrava la nostàlgia pel temps que passa i s’emporta amors i il·lusions.

La percepció de la realitat: la primera infància se sent protegida pels pares i canta segura; una mica més grans, hi entra la rivalitat, i els més grans és com si la realitat els colpegés amb força i es deprimeixen. Doncs sí, fer-se càrrec de la realitat del món és feina dura i difícil en el dia a dia i per a tothom. Sempre hi ha moments oasi de pau i calma que carreguen piles, però la travessa és gairebé el desert. Potser és per això que hi ha persones que fugen i tenen una percepció de la realitat fictícia i fora del món real. Alguns personatges polítics ens en donen la mostra sovint.

L’acte dels Jocs Florals Escolars va ser un calidoscopi de com des de la primera infància fins a l’inici de l’adolescència, la percepció de la realitat es va fent més evident a mesura que els nens i nenes creixen. Doncs això, un acte preciós. ●