La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una vergonya nacional
La policia patriòtica ja no està només en boca dels independentistes catalans i dels liles d’Unides Podem. Pedro Sánchez hi va recórrer ahir a la solemne sessió de control del Congrés dels Diputats per atacar el grup popular.Larecuperaciódelsvellsàudiosquevaenregistrar l’excomissari José Manuel Villarejo està servint d’argument perquè el Govern central agafi aire en la seva pugna amb els populars. Les revelacions que aporta el diari El País, independentment que els van com l’anell al dit als socialistes per frenar les expectatives que genera el nou PP d’Alberto Núñez Feijóo, conviden a una serena reflexió sobre el que va passar en aquest país durant els governs de Mariano Rajoy.
Ningú no pot tenir ja cap dubte que des dels aparells de l’Estat es van inventar informes falsos amb suposats casos de corrupció contra dirigents catalans amb l’objectiu d’erosionar les seves expectatives electorals. Va ser així amb Artur Mas en les eleccions catalanes del 2012 i amb Xavier Trias en les municipals de Barcelona del 2015. Ningú no demanarà perdó per això i cal veure si els processos judicials que els partits catalans van posar en marxa oferiran algun resultat tangible tants anys després. Però toca dir que tota aquella conspiració d’Estat va ser una cosa molt greu.
El reconeixement que sigui el mateix president del Govern espanyol qui es refereixi a la seva existència –“la mal anomenada policia patriòtica”, va dir textualment– és un fet molt rellevant. L’actuació d’aquests salvadors de la pàtria va provocar l’efecte contrari al que buscaven, ja que es van acabar convertint en una mena de fàbrica d’independentistes eninocular amilers de catalans un sentiment d’oprobi i indignació. Avui toca també rebutjar, davant del que propaga algun discurs malintencionat, que d’Espanya només en podem esperar Villarejos, Pegasus o les càrregues de l’1 d’octubre. També hi ha una altra Espanya que està indignada amb l’actuació de les clavegueres de l’Estat.
La policia patriòtica ha estat una vergonya nacional i ja és hora que algú demani perdó. Que sigui utilitzada ara comaarmadedesgastentrel’Executiu i l’oposició no és obstacle perquè clamem contra ella i els seus impulsors.