La Vanguardia (Català-1ª edició)
Incertesa pel destí del miler de soldats evacuats d’Azovstal
Separatistes de Luhansk afirmen que els caps militars encara són a dins
A la guerra pel futur d’Ucraïna s’hi afegeix ara la batalla pel relat sobre els últims resistents ucraïnesos del complex metal·lúrgic d’Azovstal, a la ciutat de Marúpol, herois per Kíiv, “criminals de guerra” per mitjans judicials i polítics russos que fins i tot han demanat que siguin executats.
El destí i la sort final dels 959 militars evacuats per l’exèrcit rus –alguns d’ells en vehicles amb la Z gravada sobre la carrosseria– és un enigma. Alguns d’ells, ferits i amb mostres de desnutrició, van ser traslladats a un hospital a la zona ocupada pels russos, al territori de les repúbliques separatistes de Donetsk i Luhansk.
Ahir l’exèrcit rus va repartir dos vídeos en què es mostraven imatges d’alguns d’aquests soldats ferits. En un, dos soldats s’adreçaven a les càmeres per afirmar que eren ben tractats i que havien rebut tractament mèdic i aliments. No se sap el context en què van ser gravats aquests vídeos i si les persones que hi apareixen van ser obligades a sortir-hi.
La resistència a Azovstal, últim reducte en mans ucraïneses a la ciutat de Mariúpol, va acabar dimarts passat, quan el Ministeri de Defensa ucraïnès va determinar que els soldats havien de sobreviure perquè havien “complert la seva missió”. A dins hi havia soldats de les forces més ben entrenades de l’exèrcit ucraïnès, també de la Guàrdia Nacional, cos dins del qual es va integrar el denominat regimentAzov.
El regimentAzov va ser constituït les hores posteriors a l’aixecament del Maidan el 2014 per elements de l’extrema dreta. Aquests orígens, diluïts després per la marxa dels elements més radicals i l’entrada de soldats sense filiació concreta, són la principal coartada per a Moscou en el seu objectiu de “desnazificar” Ucraïna, una de l’excuses adduïdes per justificar la invasió.
Per això, així que es va fer pública l’evacuació dels últims resistents d’Azovstal, membres de la Duma, la cambra baixa del Parlament rus, van demanar que no fossin objecte d’intercanvi amb soldats russos presoners dels ucraïnesos. En alguns casos, es va demanar l’execució d’alguns dels evacuats i la Fiscalia ha demanat que el regimentAzov sigui considerat organització terrorista per ser jutjats.
El silenci del Kremlin sobre el destí final dels evacuats contrasta amb les declaracions del govern de Kíiv, que va assegurar en un primer moment que havien pactat l’intercanvi de presoners i, fins i tot, que tenien “la paraula personal de Putin” per això.
L’enjudiciament dels presoners de guerra per haver participat en les hostilitats contravé explícitament les normes de les convencions de Ginebra.
En el relat de la guerra de Kíiv, la resistència d’Azovstal, que ha ocupat tropes i recursos russos, ha estat determinant perquè les grans ciutats del nord, com Kíiv i Khàrkiv, no caiguessin a mans dels invasors i ha concedit a l’exèrcit ucraïnès un temps vital per permetre una contraofensiva al nord.
La presa de Mariúpol és la victòria més gran de l’exèrcit rus des que va iniciar la guerra el 24 de febrer passat. Tot i això, per alguna raó, l’eufòria russa no s’ha produït. I fins i tot es dubta que l’episodi hagi acabat. Un líder dels separatistes de Luhansk va manifestar ahir que a dins del recinte metal·lúrgic encara hi havia els màxims caps dels militars ucraïnesos. ●
Rússia contravindria les convencions de Ginebra si intentés processar els soldats pel fet de ser-ho