La Vanguardia (Català-1ª edició)
Entre el ‘burquini’ i el topless
Polèmica a França per l’autorització del banyador islàmic a Grenoble
És molt difícil conciliar la filosofia laïcista, tan arrelada a França, amb la presència al país d’una comunitat musulmana nombrosa i en expansió. Des de fa anys, hi ha punts de fricció amb la indumentària femenina, des de l’ús del vel a l’escola o per a les funcionàries de l’Estat fins a l’autorització del burquini per al bany. Aquesta última peça, que permet a les dones musulmanes rigoristes fer-se una remullada i nedar sense atemptar contra les normes de la seva religió, ha tornat a desencadenar un intens debat nacional arran de la decisió de l’Ajuntament de Grenoble, governat pels ecologistes, d’autoritzar-lo, a partir del primer de juny, a les instal·lacions municipals.
La votació al consell municipal de la ciutat al peu dels Alps va ser ajustada, prova del nivell de controvèrsia. Hi va haver 29 vots a favor del canvi del reglament, 27 en contra i 3 abstencions. El més xocant és que la resolució incloïa dues autoritzacions simultànies que poden semblar contradictòries. Mentre es declarava legal el burquini, per acontentar els guardians de la moral islàmica, es permetia banyar-se en topless. Les piscines de Grenoble, per tant, volen ser un aparador dels contrastos del multiculturalisme, d’uns costums dispars viscuts pels seus protagonistes en un espai molt reduït. L’experiència té els seus riscos.
Per l’alcalde de Grenoble, Éric Piolle, frustrat aspirant a l’Elisi a les primàries dels verds, permetre el burquini és un “progrés social” i una mostra de respecte envers els musulmans que viuen a França. Ell i els que defensen la mesura afirmen que era una injustícia privar les dones mahometanes de la natació o simplement d’alleujar la calor a les piscines. S’esgrimeixen arguments de salut, com la lluita contra l’obesitat, o la necessitat cada vegada més gran, a causa del canvi climàtic, d’esmorteir els freqüents períodes caniculars. Ahir, per cert, se’n vivia un. A Grenoble, el termòmetre a mitja tarda marcava 30 graus centígrads, una cosa insòlita el mes de maig.
A favor del burquini hi van votar, a més dels ecologistes, els seus aliats d’esquerra, entre ells els comunistes (PCF) i La França Insubmisa (LFI), el partit de Jean-Luc Mélenchon. No obstant això, hi va haver dissensions en part dels verds. A l’oposició s’hi va registrar un rebuig total i es va anunciar un recurs legal contra la mesura. La regidora Émilie Chalas, del partit de Macron (La República en Marxa, ara rebatejat com a Renaixement), va llançar un violent al·legat contra el permís al burquini i va parafrasejar una cèlebre cita sobre el vel del president egipci: “Si tant us agrada el burquini, us el poseu”.
El mateix ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, va tenir una reacció virulenta. Segons el ministre, l’alcalde Piolle “juga a la inacceptable provocació comunitària, contrària als nostres valors”. Darmanin va donar instruccions al prefecte del departament de l’Isère perquè anul·li l’autorització en nom de la laïcitat. També el president de la regió Alvèrnia-Roine-Alps, el molt conservador Laurent Wauquiez, va amenaçar de retirar les subvencions a Grenoble.
L’última picabaralla sobre el burquini es traslladarà a la campanya de les legislatives del 12 i 19 de juny. Es tracta d’una polèmica ideal per ser instrumentalitzada per l’extrema dreta, que es presentarà dividida entre el partit de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional (RN) i la formació d’Éric Zemmour, Reconquesta. Ja a les passades presidencials va provocar molt de soroll la proposta de Le Pen de prohibir el vel als espais públics. Zemmour voldria fins i tot impedir que les famílies musulmanes, a l’hora de registrar els seus fills nounats, triessin noms àrabs. Seria forçar-los a l’assimilació.
Temes com el burquini posen de manifest la tensió sempre latent que hi ha a França pel fenomen de l’anomenat comunitarisme, l’intent d’una comunitat, en aquest cas la musulmana, de viure amb normes pròpies, com
Els defensors de la laïcitat, el Govern inclòs, creuen que el ‘burquini’ és una concessió excessiva a l’islam radical
una societat separada de la francesa. La dreta acusa una part de l’esquerra, en especial Mélenchon, de practicar l’islamoesquerranisme, de ser excessivament tolerants amb l’islam radical, per motius electoralistes, i de posar així en perill la cohesió nacional francesa i de fomentar, de manera indirecta, conductes extremes que poden derivar en gihadisme. ●