Com als llibres de FEN

Serrat va definir l’Espanya franquista en la seva cançó Temps era temps com “una, grande y libre... Metro Goldwin Mayer”, que era una manera de confrontar els llibres de FEN (Formación del Espíritu Nacional) amb el cinema de Hollywood, que, més enllà de la censura, ens permetia escapar de l’Espanya en blanc i negre en què es vivia. Però, en democràcia, definir Espanya ha estat un embolic des del primer dia, així que a la Constitució van encallar en aquest punt, i els redactors es van inventar la distinció entre nacionalitats i regions per acontentar a tothom. Anys després, el Tribunal Constitucional va haver d’aclarir que l’única nació en el sentit jurídic era Espanya, encara que hi pugui haver nacionalitats històriques. En les últimes hores, que Elías Bendodo, número tres del PP, defensés la pluralitat de l’Estat ha provocat un incendi a Madrid (i a la

El PP recula en el seu discurs territorial i nega que Espanya sigui un Estat plurinacional

seva bombolla mediàtica, que fa temps que va renunciar als extintors), cosa que des de la perifèria ha resultat una polèmica sorprenent.

En realitat, tot va començar amb el discurs d’Alberto Núñez Feijóo al Cercle d’Economia de Barcelona, que va ser escoltat amb atenció per l’empresariat català i valorat per la seva sensibilitat autonòmica. Es va poder inferir de les paraules de Feijóo el reconeixement de l’Espanya plurinacional per la seva defensa de les diferents identitats de l’Estat, encara que no va utilitzar el terme. Sí que va esmentar, en canvi, “la nacionalitat catalana”. Així que a Bendodo li va passar com a tants assistents a la sessió del Cercle, que van creure que el president del PP anava més enllà del que van entendre.

Bendodo ha hagut de rectificar i Feijóo, aclarir la seva posició. El PP no vol entrar en el discurs territorial i els preocupa fins i tot el galleguisme del seu nou líder. Però la veritat és que el PSOE també va renunciar al terme Estat plurinacional al seu congrés de l’octubre, per més que Pedro Sánchez hagués aixecat aquesta bandera a les primàries en què va ser elegit com a president. Es tractava que no semblés que avalava la posició identitària de l’independentisme.

A El País d’ahir, un baró del PP concloïa la polèmica de manera rotunda: “Què som? Molt senzill, Espanya”. Només li va faltar afegir i “la Metro Goldwin Mayer”. ●