Un conflicte enquistat

Uns 4.000 taxis, segons fonts gremials, van col·lapsar ahir la Gran Via i altres carrers de Barcelona, en una nova protesta contra una hipotètica liberalització dels VTC (vehicles de turisme amb conductor), que consideren lesiva per als seus interessos. Com en anys anteriors, els perjudicats d’aquesta protesta del taxi han estat els usuaris i els ciutadans en general, privats del servei i, també, de la lliure circulació per la ciutat.

Els taxistes practiquen, com si es tractés ja d’un dret adquirit, no ja només la vaga, dret que assisteix a tots els col·lectius laborals, sinó també la paralització de la ciutat. Creiem que la intensitat de les seves protestes és desmesurada, com es va corroborar ahir novament, i com s’ha comprovat en anys anteriors, quan van allargar dies i dies, amb acampades, el tall de la Gran Via. El zel amb què imposen la seva llei i cuiden els seus interessos no es correspon amb l’atenció a les necessitats de la resta dels ciutadans.

Dit això, és evident que la Generalitat està retardant de manera lamentable la resolució d’aquest conflicte. Fa quatre anys, el llavors ministre de Foment, José Luis Ábalos, va obrir una moratòria i va traslladar a les diferents comunitats autònomes la resolució del conflicte, ja fos atenent la petició dels taxistes –mantenir la ràtio d’un VTC per cada 30 taxis– o, al contrari, liberalitzant el sector i deixant a l’usuari la possibilitat d’escollir per al seu transport entre el taxi i el VTC.

Altres comunitats van recollir el guant i ja han promulgat la seva pròpia legislació. La Comunitat de Madrid, per exemple, va optar per la liberalització. I és el temor que la Generalitat legisli en el mateix sentit el que anima els taxistes catalans a reincidir en la protesta. És cert que la Generalitat va perfilar una proposta per resoldre aquest conflicte enquistat. Però també ho és que el canvi de Govern la va frenar, i que seguim igual que estàvem. O sigui, condemnats a patir periòdicament vagues del taxi, amb una greu afectació, molt visible ahir a l’aeroport, a tants carrers barcelonins o, en altres ocasions, davant congressos com el Mobile, en els quals els vaguistes no veuen sinó una altra ocasió per renovar la seva amenaça.

Els taxistes han de mesurar les protestes, si aprecien molt o poc la seva clientela i els ciutadans en general. I la Generalitat s’ha d’adonar que ajornar la resolució dels problemes és un error greu: enverina els ànims dels litigants, perjudica els ciutadans i reflecteix una pobra tasca governamental. Això ja fa massa que dura. ●

Els taxistes s’excedeixen en la protesta i la Generalitat retarda massa la solució