“No he tornat a ser el mateix”

Una víctima de Sants relata un robatori idèntic als de l’assaltant del País Basc

anys assentat a Barcelona va conèixer el 13 de novembre un colombià que va convidar a pujar a casa seva després d’intercanviar quatre missatges a l’aplicació de cites Grindr, que fan servir homosexuals.

El que va venir després consta en una denúncia que va presentar als Mossos d’Esquadra de

Sants i que ara recorda a La Vanguardia. “L’excusa va ser que el convidava a un vi”. El nouvingut de seguida va demanar de beure, recorda la seva víctima. “Va posar música amb el seu mòbil, va fer veure que ballava i em va insistir que jo esgotés la copa”. L’Alexis es va absentar dos instants, un a la cuina i un altre al lavabo. “Li vaig haver de dir que no m’omplís la copa amb tanta rapidesa, que era un bon vi i que mereixia ser assaborit”. Ja no recorda res més. “Em vaig despertar onze hores després desconcertat, sense entendre què havia passat”. De seguida va descobrir que la caixa forta en què guardava 300 euros estava oberta i que faltava roba, regals, perfums que havia comprat per a les seves amistats a Cuba, dos passaports, el document d’identitat, joies familiars que guardava com a relíquies i les targetes de crèdit que el lladre no va poder fer servir perquè “estaven a zero”.

Després de passar per l’hospital Clínic primer, on no van saber trobar cap substància sospitosa en les anàlisis d’orina, l’home va declarar a comissaria. La policia científica va treballar al pis a la recerca d’empremtes de l’assaltant i els investigadors van arribar a controlar una cita que va concertar amb un altre jove de la mateixa aplicació que la víctima va identificar com el seu possible assaltant. Però es va tractar d’una falsa alarma.

Les primeres informacions relacionades amb l’assassí de gais al País Basc van posar en alerta l’Alexis. “No soc capaç de recordar amb nitidesa la cara del meu assaltant, però era aquella mateixa boca, la complexió, el color de pell...”. L’home assegura que des d’aquella matinada no ha tornat a ser el mateix. “Em va costar de sortir del llit, la por se m’ha quedat clavada, la desconfiança; el temor que em tornin a enganyar, que em vulguin fer mal”, narra amb ulls aigualits. Amb angoixa que no dissimula, espera saber alguna novetat per part dels Mossos. “Em sento decebut pel tracte d’aquests últimes dies. Tinc la sensació que no s’han pres el meu cas seriosament. Entenc la seva feina, que estan saturats amb mil històries, però podrien respondre a les meves trucades per explicar-me si estan comprovant si es tracta de l’assaltant de Bilbao o no”. Sigui el del País Basc o no, donant la cara en aquesta entrevista, l’Alexis pretén advertir que “aquí a Barcelona també hi ha malànimes, delinqüents sense escrúpols que s’aprofiten de la innocència de les bones persones com jo”. ●

L’Alexis va conèixer un jove colombià; després d’uns vins, va estar 12 hores sense consciència i va ser desvalisat

El compte enrere continua inexorable. La justícia és cega. També ha estat sorda en el cas de María Salmerón, condemnada a nou mesos de presó per la denúncia d’un maltractador. La jutgessa ha desatès el clam per evitar la doble victimització d’aquesta dona, com sosté una campanya a Change.org amb gairebé 100.000 firmes per mirar d’evitar el seu ingrés a la presó. La mateixa ministra Irene Montero l’ha defensat.

La titular d’Igualtat va fer ahir un encès elogi de María Salmerón, a qui va qualificar de “mare protectora”. Una altra ministra, la de Justícia, Pilar Llop, va reconèixer fa uns dies que no hi havia “marge” per concedir una nova mesura de gràcia i que l’indult s’havia de rebutjar “per imperatiu legal”. Ni tan sols la col·lecta popular per recaptar els 3.000 euros de la responsabilitat civil no evitarà que acabi a la garjola.

Tal com estava previst, la dona va anar ahir als jutjats de Sevilla amb la vana esperança que es fes un miracle, però la jutgessa li va comunicar que totes les vies s’han esgotat ja i li va donar 15 dies de termini perquè ingressi a la presó “de manera voluntària”. Els seus advocats intentaran noves mesures desesperades per endarrerir l’execució de la sentència, però fins i tot ells admeten que hi ha poques possibilitats d’èxit.

“Si entro a la presó, castigaran altre cop la meva filla. Ja li han arruïnat la infantesa. Li van arruïnar també l’adolescència. I ara volen arruïnar-li el futur”, ha declarat a aquest diari María Salmerón, que tem les repercussions laborals que tindria per a ella i per a la seva filla Míriam la privació de llibertat. La jove, que aviat farà 22 anys, estudia Perio

MONTSE GIRALT / SHOOTING