La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ni la col·lecta que recapta els diners per al seu ex salva María Salmerón de la presó
La ministra Irene Montero lamenta el calvari d’aquesta “mare protectora”
disme i ara perfecciona l’anglès a Irlanda.
“Mare protectora”. El qualificatiu emprat per la ministra d’Igualtat coincideix amb el de Change.org. Aquesta dona va denunciar i es va divorciar del marit poc després de donar a llum. La justícia va condemnar l’home a 21 mesos de presó per maltractaments continuats, però no va ingressar a la presó perquè no tenia antecedents. La reincidència explica que ella sí que ha d’entrar a la presó, malgrat que té una condemna menor.
Fins ara, els advocats de María Salmerón havien aconseguit substituir les seves condemnes per multes o feines en benefici de la comunitat. Amb l’última condemna, tot i això, no han pogut. Els jutges han apreciat que es tracta d’una conducta reiterada, tot i que els fets jutjats van passar fa més de sis anys i no
L’única gràcia de la justícia són 15 dies per triar centre; el d’Alcalá de Guadaíra és el més pròxim a casa seva
s’han repetit. Per això, i d’acord amb el ministeri fiscal, han tancat la via a l’indult.
María Salmerón treballa com a auxiliar d’infermeria en una residència de la localitat de Dos Hermanas (Sevilla), on viu. La presó de dones més pròxima a casa seva és la d’Alcalá de Guadaíra. L’ajuda de diverses persones li va permetre reunir els 3.000 euros que la mateixa condemna de nou mesos per desobediència li fixava en concepte de responsabilitat civil per al seu maltractador.
“Si el problema consistia a dipositar aquesta quantitat, ja està dipositada”, diu el bufet que la representa. Entre l’abundant documentació que engrosseix les diligències hi ha diversos informes psicològics sobre la Míriam, la filla de la parella, que s’ha mostrat ferma en el rebuig a les visites del seu pare. La seva mare la va portar de vegades obligada al punt de trobada, fins que va desistir i va acceptar la decisió de la filla, que no el volia veure més. ●
del president de la Generalitat, Pere Aragonès; el ministre d’Universitats, Joan Subirats; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, i l’alcaldessa Ada Colau. Azoulay va destacar que l’educació superior “no ha de convertir-se en un privilegi”, sinó que és un dret fonamental que s’ha de garantir amb una adaptació “constant”.
La directora general planteja diversos desafiaments, agreujats després de la pandèmia: la desigualtat en l’accés als campus, la bretxa de gènere i l’educació a l’Àfrica. La responsable de la institució educativa va explicar que malgrat la millora de l’educació i que les previsions són positives, encara no són suficients en termes d’equitat. A més, la despesa pública en educació ha retrocedit a excepció d’Europa i Amèrica del Nord, així com a l’est i el sud d’Àsia, i malgrat el compromís global d’augmentar la inversió.
“Per fer front a aquests desafiaments, hem d’actuar”, va indicar la directora de la Unesco. “La primera manera en què podem fer això és encoratjant mobilitat internacional en l’educació superior”. Per tant, la directora va instar els governs a millorar les seves inversions i facilitar la mobilitat d’estudiants en països de desenvolupament, per reduir traves burocràtiques, i a les universitats, a accelerar l’homologació de titulacions. ●
Audrey Azoulay, directora general, va presentar la Conferència Mundial d’Educació Superior