La Vanguardia (Català-1ª edició)
Gaudí no s’intimidava davant la jerarquia eclesiàstica
L’últim dia de novembre del 1914 el bisbe de Barcelona Enric Reig va celebrar una missa comunió general a la Sagrada Família. Prop de dos mil fidels van rebre l’eucaristia de mans del prelat. La cripta va ser, sens dubte, insuficient per acollir tothom.
La cerimònia, que havia començat les vuit del matí, no es va donar per acabada fins a un quart d’onze del matí. Gaudí va començar aleshores la visita d’obres, acompanyat pel bisbe Enric Reig i el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba; també s’hi van sumar els membres de la Junta d’Obres. El recorregut va durar poc més d’una hora i el geni estava encantat de tenir per oient una alta jerarquia eclesiàstica, ja que havia de teoritzar sobre la nova litúrgia.
El reusenc Joan B. Grau, quan va ser nomenat bisbe
Dominava a fons la nova litúrgia, que havia d’influir en les seves obres religioses
d’Astorga, havia encarregat el 1899 al seu amic i admirat Gaudí que projectés el nou palau episcopal, tot seguit de l’incendi que havia destruït completament l’històric. Durant el tracte amb ell, Gaudí va aprendre molt a fons una litúrgia que se’n va arribar a dir moderna. A Gaudí li interessava molt aquella nova visió que incorporaria a les seves obres religioses, sobretot a la Sagrada Família, no només per un simbolisme aplicable a l’arquitectura, sinó també per l’organització de l’espai interior, incloent-hi el mobiliari, la llum i els colors, l’ornamentació, els objectes i altres aspectes.
Va mantenir una relació estreta amb el bisbe de Vic Josep Torras i Bages, per qui sentia una gran estima. Va ser el primer conseller de l’acabat de crear Cercle Artístic de Sant Lluc, freqüentat per Gaudí. En les seves trobades, el tema de la litúrgia solia centrar el diàleg.
Explicava l’arquitecte Cèsar Martinell, que ha relatat amb detall les seves freqüents visites col·lectives a la Sagrada Família, que Gaudí sabia exhibir el seu coneixement profund de la nova litúrgia. Si algun dels presents, ni que portés sotana, el contradeia, era robust a plantar-li cara. El 1910 davant ni més ni menys que cinc bisbes reunits per admirar la cripta de la colònia Güell, va dominar amb autoritat aquest repte. A Astorga, Mallorca o Manresa, es va enfrontar als canonges, i va enviar el pare Ossó de les teresianes a... dir missa. Per això va confessar: “He dominat tots els meus vicis, menys el mal geni”. ●