La Vanguardia (Català-1ª edició)
El tren descarrilat a Sant Boi anava amb excés de velocitat
El comboi de mercaderies dels FGC circulava un 47% més ràpid del permès, segons la caixa negra
La primera anàlisi de la caixa negra del tren de mercaderies descarrilat a Sant Boi apunta a un altre element fonamental per aclarir les causes de l’accident: el comboi circulava un 47% més ràpid de la velocitat màxima permesa en el tram previ al lloc on es va produir el xoc amb un tren de passatgers de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Segons fonts pròximes a la investigació, les dades extretes del sistema, que registra tots els valors de la locomotora, indiquen que el tren anava a 44 km/h per un tram en què estava vigent una limitació temporal de velocitat a 30 km/h.
Aquesta dada no vol dir que l’excés de velocitat sigui la causa directa del descarrilament que va provocar la mort del maquinista del tren que venia de cara. Tot accident ferroviari acostuma a ser la concatenació o coincidència de diversos factors que acaben tenint un tràgic desenllaç. En aquest cas, a més de la velocitat, s’estudia el mal estat de la via que ja havien advertit diversos maquinistes durant les últimes setmanes. L’FGC reconeix que va actuar el 25 de març després de l’avís d’un treballador, però atribueix la limitació temporal de velocitat a unes obres rutinàries de renovació del balast entre les estacions de Molí Nou i Sant Boi de Llobregat. En canvi, el sindicat de maquinistes Semaf atribueix la reducció de velocitat en aquest tram a un defecte en la infraestructura.
Al marge de la velocitat i l’estat de la infraestructura, la caixa negra aporta un relat dels fets que explica amb detall el sinistre. Segons les mateixes fonts, el maquinista va respondre a un primer avís del sistema de seguretat que comunica directament els trens amb les vies quan va passar per la balisa que l’advertia d’un semàfor en ambre, però no ho va fer en un segon, just al tram de l’accident. Al no prémer el botó de reconeixement es va activar el fre d’emergència del comboi de manera automàtica. Aquesta maniobra en un revolt va provocar el descarrilament d’un dels vagons, però sense arribar a fer encara que caigués en la via contrària per on circulava el tren de passatgers. De fet, els dos maquinistes que anaven a bord de la locomotora dièsel al capdavant dels vagons carregats de potassa no ho van reparar, ja que el desplaçament dels eixos va ser mínim.
El tomb del vagó pròpiament dit va tenir lloc uns instants després, quan el maquinista va provar de reprendre la marxa. L’anàlisi de la caixa negra i la recollida de dades sobre el terreny apunten que una de les rodes va quedar encallada en la diagonal d’un canvi d’agulles que es troba just al lloc on va quedar aturat el vagó quan va frenar d’emergència. Quan va tornar a posar-se en circulació, com que la roda es trobava ancorada, en lloc d’encaminar-se pel raïl corresponent, es va desviar encara més i va provocar la fatal caiguda lateral del vagó.
La investigació apunta en aquesta detallada seqüència dels fets a una altra irregularitat, ja que el maquinista s’hauria d’haver posat en contacte amb el centre de control després de la frenada d’emergència. No ho va fer i va provar de continuar la marxa sense informar.
Totes aquestes dades formen part de les tres investigacions que hi ha ara mateix en marxa. Una està en mans del jutjat d’instrucció 5 de Sant Boi, una altra va a càrrec d’Inspecció de
El fre d’emergència va saltar automàticament abans de l’estació i una roda es va encallar en el canvi d’agulles
Treball i una tercera l’està fent la mateixa empresa pública de la Generalitat.
Davant els nombrosos dubtes que envolten el sinistre en què va morir un maquinista dels FGC i 84 passatgers van ser ferits, el diputat socialista Jordi Terrades va presentar ahir una bateria de preguntes al Parlament per ajudar a dilucidar la raó de per què hi havia una limitació temporal de velocitat al lloc de l’accident, des de quan s’aplicava i si es va fer algun estudi de la causa subjacent. El Govern de la Generalitat té ara 15 dies per respondre les preguntes fetes pel PSC, en què també es demana de conèixer quan es van instal·lar les actuals travesses i vies i quan va ser l’última vegada que es va fer una regulació i alineació de la infraestructura. ●