Eurovisió no és l’ONU

Al gra i sense dolor: la victòria d’Ucraïna al passat festival d’Eurovisió és una puntada de peu a tota la boca a la ja de per si minvada credibilitat d’un festival fuetejat històricament per les trames geopolítiques. Però aquesta vegada hi ha una diferència important i que no podem passar per alt: va ser el televot (és a dir, la puntuació dels ciutadans de cada país) el que finalment va atorgar a Ucraïna la victòria. Si hagués estat pel jurat de cada estat (sistema tradicional de puntuació fins fa molt poc) el micròfon de vidre hauria anat a parar en mans del Regne Unit.

Segueixo el festival des que tenia 7 o 8 anys. Recordo que aquella època tenia certa obsessió geogràfica i em quedava enamorat per tot allò que inclogués banderes de molts països que havia d’identificar. La seva veu em va hipnotitzar. Parlo del mestre José Luis Uribarri de qui aquest mes de juliol es compliran deu anys de la seva mort. Per a un nen il·lusionat amb els descobriments i amb la música, escoltar com aquella veu greu i inconfusible clavava any rere any tots els pronòstics i les votacions dels països, segons abans que passessin, em va fascinar per tota la vida. Amb el pas dels anys, em vaig adonar que allò que sempre havia pensat que era màgia pura, tenia molt més de racional, i només calia donar un cop d’ull a la història o a l’actualitat geopolítica.

Tot i així, com a declarat eurofan, vaig voler conservar aquell il·lusionisme com quan m’empassava casa setmana els espectacles de l’espai de lluita lliure Pressing catch sabent que tot era teatre del bo i ni tan sols es fregaven. En llenguatge del Barça actual: és el que hi ha. Un és conscient que a Eurovisió moltes vegades el decorat ha passat per sobre de la cançó i que les trames i aliances polítiques sempre han tingut un paper destacat. Per això ara que el vot popular té el 50% de la decisió a les seves mans m’ha sabut especialment greu que hàgim caigut en el mateix error de voler fer un exercici emocional de solidaritat a l’escenari equivocat, i més quan molts dels països estan enviant (o venent) armes a les zones de conflicte. Espanya inclòs. Siguem sincers: votar Ucraïna a Eurovisió no canvia cap escenari bèl·lic. El que sí que significa és una plantofada sense mans cap a un festival i uns artistes a qui se’ls hauria d’explicar que van ser a un postureig. I això, en un any que Espanya tenia opcions reals, fa molt de mal. ●