Les raons i els aprenentatges d’Eurovisió

l Festival d’Eurovisió no és només una festa. Ha estat sempre una expressió de voluntat sobre la infinitat de temes d’actualitat que afecten el continent europeu. Per això, cada any s’hi inscriu un cert relat que indica molt sobre les nostres actituds i expectatives vitals. El fet que Espanya i RTVE, els últims temps, hagin estat certament apàtics en la construcció d’aquest relat pot entendre’s com una certa inhibició a l’hora de construir el continent.

Es tractava, per tant, de sortir d’aquella apatia i de canviar. A la meva primera roda de premsa em van preguntar: “Sortirem del furgó de cua en què RTVE ha estat a Eurovisió tots aquests anys?”. La meva resposta va ser de determinació: “Ens prendrem seriosament Eurovisió”.

Gairebé un any després d’aquella determinació hem d’aprendre de l’experiència viscuda.

RAONS

Primer r ó Afrontar “de debò” el repte del Festival d’Eurovisió vol dir reconèixer la força mediàtica de l’espectacle musical organitzat més gran a Europa. Per tant, valia la pena fer una aposta a favor de l’europeisme i els seus valors i a favor de la Unió Europea quan aquesta representa valors democràtics davant les tiranies; i, sobretot, a favor de la joventut, dels seus problemes, de la seva diversitat i sensibilitat, dels seus estils i de la seva presència pública.

Segon r ó Perquè calia treure la música de l’ostracisme en què l’havia deixat la pandèmia. Tant els artistes com la indústria necessitaven una compensació per sortir del forat i avançar més ràpid. RTVE va renunciar als drets exclusius sobre la cançó que havia tingut fins ara. I els va cedir a favor dels creadors perquè se sentissin més lliures i més estimulats a participar.

Tercer r ó Perquè es tractava de convertir el Festival en un revulsiu per impulsar l’activitat econòmica, i el turisme en particular. La idea original va ser del president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, quan ens va proposar de recuperar Benidorm. El govern municipal de Benidorm s’hi va sumar de seguida, i allò va servir per afirmar que la cooperació institucional és possible.

Q r r ó Perquè Eurovisió i Benidorm Fest oferien a RTVE l’oportunitat de canviar el sistema de decisió unilateral per un altre de participatiu. RTVE posava les regles i el camp del joc, i la ciutadania i els jurats decidirien.

Cin en r ó Perquè estàvem decidits a arriscar per la diversitat i la participació, tot i que érem conscients que això podria ocasionar moltes controvèrsies. Però la llibertat d’expressió i la recerca de l’entesa col·lectiva sempre són sanes.

Si en r ó Perquè Eurovisió ha construït un missatge de solidaritat, unitat i pau. Per això ha tingut sentit l’expulsió del concursant que representava l’Estat rus. Per això ha tingut sentit premiar Ucraïna.

Se en r ó

Perquè Eurovisió ha donat l’oportunitat a RTVE de posar a prova la seva capacitat de producció i s’ha demostrat que des d’aquí es poden crear espectacles audiovisuals de molt alta qualitat. Apostar per llançar un hub audiovisual espanyol és un encert.

APRENENTAT ES

Hem après que amb artistes joves i esforçats com Chanel les metes poden aconseguir-se. Hem après a reconèixer que Eurovisió és un treball d’equip. Hem après a acceptar que valia la pena esforçar-se per tornar a l’executiva de l’UER i que podem (i hem de) col·laborar amb altres radiotelevisions públiques. La mateixa UER n’és un exemple. L’oferiment, arran del Benidorm Fest, d’algunes televisions de la FORTA, per cooperar en el pròxim Fest amb seleccions prèvies, obre un camí de molt futur. Hem après que valia la pena arriscar-se per aconseguir un espectacle i una conversa social que fes que la ciutadania s’impliqués en debats constructius: sobre el paper de la dona, la sexualitat, la música, l’idioma, el ball i sobre l’actitud davant una invasió i un afront bèl·lic.

Sobretot, hem après que res no és constant ni segur, que hem de continuar esforçant-nos, que el camí està obert, però és incert. En tot cas, sempre ens quedarà un chanelàs.