La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tom Cruise conquereix el cel de Canes
L’estrella de Hollywood presenta l’esperada ‘Top Gun: Maverick’
La segona jornada del festival de Canes va tenir ahir un protagonista d’alta volada. Aquesta vegada Tom Cruise no va necessitar pilotar un helicòpter com va fer a San Diego fa unes setmanes a la première de Top Gun: Maverick per fer embogir un públic amuntegat davant del palau de festivals que volia veure de prop la megaestrella de Hollywood abans no rebés la Palma d’Or d’honor. Vuit avions de la Patrulla Aèria francesa van solcar els aires de la Croisette i van dibuixar la bandera gal·la com a colofó a la desfilada per la catifa vermella de l’actor dels Estats Units i la resta de l’equip de la seqüela de Top Gun, la mítica pel·lícula de Tony Scott que va catapultar Cruise a la fama a mitjans dels vuitanta a la pell d’un temerari pilot d’una escola d’elit. Ara Pete Maverick torna 36 anys després fent d’instructor del fill del seu difunt amic Goose i amb Jennifer Connelly de companya sentimental.
L’actor dels Estats Units només havia anat al certamen una vegada i d’això ja en fa tres dècades, quan va venir a presentar fora de concurs Un horitzó molt llunyà, de Ron Howard. Amb el seu habitual dispendi de simpatia, Cruise va rebre emocionat un homenatge a la seva trajectòria durant una classe magistral davant mil periodistes que el van ovacionar tot just aparèixer a l’escenari de la sala Debussy vestit rigorosament de negre.
El delegat general del festival, Thierry Frémaux, el va presentar com l’actor “amb una millor mitjana de pel·lícules bones al llarg de la seva carrera”, i “un dels pocs compromesos en exclusiva amb el cinema”, en sintonia amb la decisió del certamen de no admetre produccions que no passin per sales, una declaració a què Cruise va donar suport quan se li va preguntar si Paramount li va demanar que considerés estrenar la pel·lícula en alguna plataforma durant els llargs mesos de pandèmia. “Això no passarà mai. El cinema és la meva passió i jo faig pel·lícules perquè es vegin a la pantalla gran, no treballaré mai per a les plataformes”, va dir taxatiu el protagonista de Nacido el 4 de julio, Magnolia, o Jerry Maguire, títols pels quals va ser nominat a un Oscar que encara se li resisteix. El poder d’atracció que aixeca Cruise va quedar patent al llarg dels 45 minuts en què va repassar una dilatada carrera que es va forjar fa més de quatre dècades, quan als 19 anys va decidir anar a Los Angeles a provar sort en una indústria que el va seduir des que en tenia quatre. “De nen volia
Tom Cruise torna a encarnar l’intrèpid aviador Pete Maverick 36 anys després d’aconseguir la fama a ‘Top Gun’;la seqüela, dirigida per Joseph Kosinski, s’estrena a Espanya el proper 26 de maig ser actor. Vaig créixer veient pel·lícules de Chaplin, Buster Keaton i Harold Lloyd. Sentia la necessitat de viure aventures i escrivia els meus propis personatges”, explica aquest actor i productor que no va anar mai a una escola de cinema, “però em vaig formar aprenent molt als platós”. De respostes generoses, va confessar entre rialles una anècdota de petit en què es va embolicar amb un llençol que simulava un paracaigudes, i es va tirar des de la teulada de casa seva per acabar estavellant-se contra terra. “El primer que vaig pensar és que la meva mare em mataria, però és per aquell nen per qui faig tot això”.
Abans d’aconseguir el seu somni a la indústria cinematogràfica es va guanyar la vida tallant gespa o venent postals porta a porta. “Amb el que em pagaven me n’anava al cinema”. El 1981, després d’un breu paper a la pel·lícula Amor sin fin, va resultar elegit per actuar a Taps, más allá del honor, un drama ambientat a l’exèrcit juntament amb Sean Penn, Timothy Hutton i el veterà George C. Scott. “Em vaig dir que si podia treballar al cinema per sempre després d’aquella pel·lícula, intentaria donar el millor de mi mateix cada dia”. Aquest ha estat el seu lema, i el de “no donar res per descomptat”. Cruise se sent un home “molt privilegiat” que ha aprofitat cada rodatge per aprendre com es treballa als diferents departaments d’una producció. “Aquesta ha estat la meva educació. He tingut sort perquè la gent amb qui he treballat m’ha ajudat i no he tingut mai por de preguntar quan no entenia al
“El cinema és la meva passió i faig pel·lícules per a la pantalla gran; no treballaré mai per a les plataformes”
Guillem-Jordi Graells ha estat el coordinador d’un llibre que recorre la vida i la figura de Josep Montanyès, un personatge calidoscòpic i inclassificable, que va dedicar la vida sencera al teatre i va ser referent de la seva història a la segona meitat del segle XX. / Magí Camps
Més inform*ció *: www.l*v*ngu*rdi*.com/cultur*
plegar carisma.
La guanyadora de l’última edició del Concurs Caballé, i primera espanyola a alçar-se amb el primer premi en les seves XVI edicions, la soprano barcelonina Serena Sáenz, va brillar com Olympia i va posar el públic dret com Gilda, a més d’enamorar amb l’Elegía eterna de Granados.
El gest de complicitat crossover el va rubricar la potència vocal de Ruth Lorenzo, acompanyada pel seu pianista Dídac, gran admiradora de Caballé.
Josep Carreras, de ple en la seva ronda de comiat dels escenaris, va cantar el T’estimo de Grieg, que va sonar a declaració d’amor in memoriam de la Caballé. ●