La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘Navalny’, gairebé una ficció d’espies
El director canadenc Daniel Roher inaugura el DocsBarcelona amb un film sobre l’opositor rus
La realitat supera la ficció. Per això a Daniel Roher el seu documental sobre Aleksei Navalni li ha quedat com un bona pel·lícula d’espies, d’aquestes que intriguen, d’aquestes que deixen l’espectador pensant que al guionista se li n’ha anat una mica la mà perquè hi ha moments inversemblants.
Però Navalny, que va inaugurar ahir el DocsBarcelona, no té ni una gota d’invenció. És pura realitat. La càmera del canadenc Roher ha seguit el líder opositor rus durant els últims dos anys. Navalni és el perfecte protagonista per a qualsevol cinta d’espies que es preï. És un jove advocat, guapo, molt valent i està envoltat d’una família meravellosa. Ataca Vladímir Putin, el perfecte antagonista, pel dèficit democràtic que pateix Rússia, per la constant conculcació dels drets humans i per la corrupció del règim.
Al pròleg del documental, Roher presenta un Navalni, que fa mítings plens de gom a gom, i que disposa d’un exèrcit de 182.000 voluntaris i infinitat de seguidors a través de les xarxes socials. L’agost del 2020, el protagonista viatja de Sibèria a Moscou i es troba malament en ple vol. L’avió aterra d’emergència a Omsk i a Navalni l’ingressen en un hospital. Els metges miren d’impedir la visita de la seva dona, Iulia Navàlnaia, que sospita, i no és l’única, que el seu marit ha estat enverinat.
Alemanya proposa que l’opositor rus ingressi en un hospital de Berlín i un avió medicalitzat el trasllada a la capital alemanya, on els metges confirmen que havia ingerit una substància verinosa que afecta el sistema nerviós. Navalni es recupera i amb l’ajuda del seu equip decideix esbrinar qui li va abocar el verí a la tassa de te.
Les investigacions donen fruits i els investigadors troben un grapat de sospitosos, possibles agents secrets que van viatjar a Sibèria els dies en què va tenir lloc l’enverinament. Navalni decideix telefonar-los, ja que és l’única possibilitat que veu de convertir les seves sospites en fets contrastats. La càmera de Roher grava. Les primeres trucades resulten infructuoses. Els interlocutors pengen. Però de sobte un d’ells mossega l’ham i canta la Traviata.
El descobriment no passa desapercebut, perquè Navalni el penja al seu TikTok i rep milions de visites. Si fos una pel·lícula de ficció, acabaria aquí, amb un happy end. Però com que la realitat supera la ficció, l’opositor rus va decidir tornar al seu país. Va tornar el gener del 2021. A l’aeroport de Moscou l’esperava una multitud, però l’avió va aterrar en un altre aeròdrom de la ciutat on el protagonista va ser detingut i després jutjat. Ara compleix condemna a la presó de Pokrov.
Si fos una pel·lícula hi hauria segona part. I tot i que és un documental, el seu director espera rodar una seqüela sobre “la campanya de Navalni en unes futures eleccions democràtiques a Rússia”. ●
La càmera del canadenc Daniel Roher ha seguit el líder opositor rus, que va ser enverinat l’any 2020