La Vanguardia (Català-1ª edició)
Laia Palau s’acomiada de la pista
La base barcelonina tanca l’etapa com a jugadora amb un palmarès de llegenda
La llegenda del bàsquet català i espanyol Laia Palau (Barcelona, 1979) va posar ahir punt final a l’etapa com a jugadora després de 25 anys, durant els quals ha aconseguit la barbaritat de 33 títols, entre aquests una dotzena de medalles amb la selecció espanyola repartides així: tres ors europeus, una plata olímpica a Rio, una plata mundial i una altra d’europea i dos bronzes mundials, a més de quatre de continentals. El lloc triat per acomiadar-se va ser el pavelló de Fontajau, que ha estat casa seva les últimes quatre temporades amb l’Uni Girona, club amb el qual ha aconseguit una Lliga, una Supercopa, una Copa de la Reina, i on ha aconseguit classificar-se per als quarts de final de l’Eurolliga els dos últims anys. Han estat els últims compassos d’una llarga i exitosa trajectòria com a professional que va començar el 1995 al CBF Universitari de Barcelona.
Acompanyada de la família, membres del club, companyes del primer equip com Maria Araújo i Laia Flores o el jugador i president del Bàquet Girona, Marc Gasol, Palau no va voler utilitzar la paraula “retirada” per anunciar el seu adeu de les pistes, ja que va assegurar que continuarà vinculada a un esport “infinit” que “és i serà” la seva vida. “No em retiro del món del bàsquet, el miraré d’una altra manera, el meu idil·li amb aquest esport no s’ha acabat”, va voler deixar clar Palau. En aquest sentit, va dir que tenia la sensació que no se s’anava. “Deixaré de passar la pilota, però continuaré en aquest món”, va exposar la base barcelonina, que el proper mes de setembre farà 43 anys.
El seu últim club, l’Spar Girona (Uni Girona) li ha ofert dirigir l’acadèmia esportiva, que portarà el seu nom i de la qual es coneixeran més detalls els propers dies. A més, el club retirarà el seu dorsal, el número 3, i el penjarà al sostre de Fontajau. També preveu organitzar un acte la temporada que ve perquè tota l’afició es pugui acomiadar de la jugadora. Palau també preveu col·laborar amb la Federació Espanyola de Bàsquet.
En una adeu ple d’agraïments, Palau va reconèixer que jugar aquests cinc últims anys ha estat un “regal”. “Si m’hagués retirat llavors, també estaria bé”, va exposar. La jugadora va explicar que la decisió final de deixar el bàsquet la va prendre “fa poc”, una vegada va acabar la temporada i va posar distància amb la competició, les emocions i l’esgotament. “No em veiai amb 45 anys jugant”, va reconèixer l’esportista, que al llarg de les més de dues últimes dècades ha estat en equips d’Espanya, França, Austràlia, Polònial i la República Txeca. Palau va reconèixer que el seu comiat dels parquets segurament “no és cap sorpresa” i es va mostrar convençuda que ha pres el camí correcte. “Ha passat aquest tren i l’he agafat, m’ha sortit de manera natural”,r va assegurar. “La vida són cicles, he deixat la competició quan he volgut. Saber escollir el moment és important”, va destacar en una compareixença en què va tenir paraules d’agraïment per a lesl seves companyes –que la van emocionar amb un vídeo–, per a les d’altres equips, per al club i la ciutat que l’ha acollit els últims anys, on seguirà vinculada, i a la vida. “La meva vida ha estat al·lucinant, m’ha tractat molt bé”, va reconèixer Palau. Van ser especials les paraules que va adreçar als seus pares, que ahir l’acompanyaven –una vegada més– en un dels dies més importants per a qualsevol esportista professional. “Si no m’haguessin donat aquest cos no hauria estat tant temps gaudint d’ això i si no m’haguessin acompanyat, tampoc no hauria arribat tan lluny”, va reconèixer. “Ells també es jubilen avui”, va rematar l’estrella del bàsquet. ●
No me’n vaig; deixaré de passar la pilota, però continuaré en aquest món”
No em veia jugant a bàsquet amb 45 anys; la vida són cicles; ho deixo quan he volgut” Laia Palau