Ferides obertes

El Barça i el Reial Madrid s’enfronten en la ‘final four’ de Belgrad per setè cop aquest curs amb cinc victòries blaugrana i només una dels blancs

Els actors del clàssic del Danubi vetllen armes abans de la batalla, que promet ser descomunal. Rivalitzen el Barça i el Madrid en moltes coses, també en comptes pendents. I serà aquesta nit a Belgrad, ciutat amb gairebé 7.000 anys d’història que ha viscut una i mil batalles, on un dels dos passarà comptes. L’Eurolliga coronarà dissabte un nou campió i ningú no vol perdre’s la festa. “El Reial Madrid sempre fa un pas endavant en els moments importants”, alertava ahir Walter Tavares, una de les principals amenaces blanques.

No necessita un Barça-Reial

Madrid de gaire al·licients per enamorar, però aquesta semifinal europea arriba amb molts comptes per ajustar per a cada bàndol. El conjunt blaugrana té la sensació que la història n’hi deu unes quantes, especialment a la final four, en què les ha viscut de tots els colors i gairebé tots de tons foscos. Des de la tirania de la imperial Jugoplastika de Kukoc i companyia fins al tap il·legal de Vrankovic a París. Les desgràcies superen clarament els somriures, per més que els triomfs a Barcelona 2003 i París 2010 –ja fa 12 anys!– fossin celebrats com mereixien i encimbellessin els seus protagonistes, que uns quants manen ara al Palau, tant en la pista com als despatxos.

No acaben aquí les revenges del Barça, que és l’actual subcampió europeu després de perdre l’any passat a Colònia contra l’Anadolu Efes en una final en què el turmell li va jugar una mala passada a Calathes, el seu cervell. Però si es rebobina una mica més, en la final four de Milà 2014 el combinat barcelonista va patir una de les ferides més profundes de la seva història, que encara no ha cicatritzat del tot. El Reial Madrid el va minimitzar fins a nivells ridículs al Mediolanum Forum (100-62), però vuit anys després la història li brinda la primera possibilitat de curar aquell afront continental, ara a l’Stark Arena, a la quarta semifinal europea que protagonitzen els dos transatlàntics espanyols (en totes Laso va ser present com a jugador o entrenador blanc).

■

En el bàndol madridista les ferides són més fresques. El de Belgrad serà el setè clàssic de la temporada, i el balanç confirma que l’aterratge de Jasikevicius al Palau ha suposat un canvi de comandament al bàsquet espanyol, després de gairebé una dècada de domini ferri dels blancs. Són 11 les victòries del lituà com a tècnic blaugrana en 14 enfrontaments contra el màxim rival. Si la temporada passada l’equip blaugrana ja va recuperar el títol de lliga i va guanyar la Copa al WiZink madrileny, aquesta temporada, tret de la Supercopa, en els altres cinc enfrontaments contra el Reial Madrid s’ha sortit amb la seva, la final de Copa inclosa. “Hem d’aprendre d’aquests partits, què es va fer bé i què es va fer malament, però a Belgrad comencem de zero”, repetia Jasikevicius, que espera que els seus jugadors es mantinguin en màxima alerta: “Cal estar molt forts mentalment tot el partit, perquè hi haurà alts i baixos, i hem de saber reaccionar”.

Així doncs, Laso li té ganes al Barça, i especialment a Jasikevicius, cosa que no dissimula. El tècnic blanc afronta la seva setena final four, una xifra gairebé llegendària, i Belgrad li porta bons records, seu del seu últim ceptre europeu el 2018. I res millor que tenir el Barça davant perquè l’experimentada plantilla madridista ofereixi la seva millor versió.

Aquest clàssic tancarà ferides... però només en un bàndol. ●

Cal ser molt forts mentalment tot el partit, hi haurà alts i baixos” Sarunas Jasikevicius cnic del Bar!a

En els moments importants el Reial Madrid sempre fa un pas endavant” Walter Tavares "#gad$r del eial %adrid