La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pla europeu de 210.000 milions per desconnectar-se de l’energia russa
La Comissió aposta per les renovables, però també per les nuclears i el carbó
L’eterna assignatura pendent que és reduir la dependència energètica de la UE de Rússia comença a ser ja una realitat. La Comissió Europea va presentar ahir el seu esperat pla, que xifra en 210.000 milions d’euros la inversió que hauran de fer els Vinti-set per dur-lo a terme.
Serà “difícil”, però “no impossible”, va assegurar el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, ahir. L’ambiciós pla de l’Executiu comunitari preveu actuar en diversos fronts. Per una banda, donarà suport a un desplegament sense precedents en renovables, amb una inversió de 86.000 milions d’euros, i s’eleva d’un 40% a un 45% el percentatge que representaran aquestes energies el 2030. També augmenta els objectius d’eficiència energètica.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va advocar perquè es dupliqui l’objectiu de l’energia solar fotovoltaica i que de cara al 2030 es converteixi “en la principal font d’energia” d’Europa. A més, va proposar que a partir del 2025 tots els edificis públics instal·lin panells solars, i a partir del 2029, totes les construccions residencials de nova edificació. “És ambiciós, però realista”, va defensar.
El pla d’acció també conté un augment de l’hidrogen renovable per aconseguir 20 milions de tones, la meitat importades; així com la producció de biometà i una simplificació de les normes per construir parcs eòlics i solars, amb permisos que requereixen fins a nou anys en alguns casos actualment, per reduir els tràmits a un any.
Malgrat l’aposta per les renovables, també es planteja una diversificació dels subministradors de gas. Entre les alternatives destaca el gas natural liquat provinent dels Estats Units –país amb què ja es va signar un acord a finals de març per augmentar-ne les importacions–, a més del producte provinent d’Egipte, Nigèria o Qatar.
La invasió d’Ucraïna no només accelera la transició verda de la Unió Europea, sinó que també recupera altres energies més injuriades, com ara la nuclear i el carbó. Es preveu que s’allargui la vida d’algunes plantes nuclears o fins i tot que se’n construeixin de noves –una aposta clara per part de França, i també ara de Bèlgica, que va haver d’anunciar recentment que havia de paralitzar el seu pla de posar fi a aquesta mena d’energia–. Però també està en qüestió la procedència de l’urani, quan una gran majoria de països l’importen, precisament, de Rússia.
Tot això exigirà un finançament milionari de 210.000 milions d’euros per als pròxims anys. La major part, fins a 113.000 milions, es destinarà a impulsar la penetració de les energies renovables. D’aquests, 37.000 milions serviran per impulsar l’ús de biometà, i uns altres 27.000 milions, per a les infraestructures d’hidrogen. Per millorar les xarxes de distribució d’electricitat es preveuen 29.000 milions, mentre que 56.000 milions s’invertiran en sistemes d’eficiència energètica i 41.000 milions a impulsar l’adaptació de la indústria per reduir el consum de combustibles fòssils.
També es preveuen ajuts de fins a 2.000 milions d’euros per ajudar a construir infraestructures als països més dependents del petroli rus, com ara Hongria o Eslovàquia. Són països sense sortida al mar i que ara mateix veten l’últim paquet de sancions a Moscou justament perquè preveuen un embargament al petroli rus. Tot i això, només Budapest ha xifrat aquests últims dies que les seves necessitats per a infraestructures equivaldrien a 800 milions d’euros.
I d’on sortiran els diners? Brussel·les espera mobilitzar fins a 300.000 milions d’euros, incloent-hi la inversió privada que acompanyaria els projectes. Tot i que la major part provindrien dels subsidis i préstecs del fons de recuperació creat després de la pandèmia que encara
El Banc d’Espanya ha reclamat un esforç conjunt per assumir “un repartiment just de les pèrdues” a les quals està abocada l’economia espanyola pel continuat impacte de la guerra a Ucraïna i un creixement de la inflació més gran de l’esperat.
Aquesta justícia requereix incloure els pensionistes entre els col·lectius que han de contribuir a pagar les pèrdues, segons recull l’informe anual que l’organisme va publicar ahir. En concret, proposa que només les pensions més baixes s’actualitzin partint de l’IPC, mentre que la resta assumeixin unes pèrdues que també hauran d’assumir treballadors tant privats com públics, és a dir, els funcionaris, així com els empresaris, dins d’un pacte de rendes que segons l’organisme hauria de tenir un caràcter bianual.
Amb la vista posada a llarg termini, el Banc d’Espanya torna a recordar que amb el disseny actual la sostenibilitat de les pensions està en dubte. “Hem anat assenyalant durant els últims anys la conveniència de reforçar el vincle entre les contribucions realitzades i les prestacions rebudes –assegurant un nivell suficient per a les llars més vulnerables–, així com d’iniciar un debat rigorós que abordi el nivell de prestacions que el sistema ha de proveir i l’estratègia de captació dels ingressos necessaris per finançarles”, apunta l’informe.
L’organisme reclama més transparència i previsibilitat i apunta a la conveniència d’introduir “mecanismes automàtics d’ajust que adaptin alguns paràmetres del sistema als canvis que hi hagi en les dinàmiques demogràfiques i econòmiques”, ja que considera insuficient l’actual “mecanisme d’equitat intergeneracional”.
En general, solucionar el front de les pensions és l’esperit que hi ha subjacent als gairebé 300 folis de l’informe anual sobre el 2021. La seva principal conclusió és que tant els estralls derivats de la pandèmia com l’afectació de l’impacte de la guerra a Ucraïna són molt heterogenis i afecten de manera molt desigual famílies i sectors. “Nosaltres posem molt èmfasi en el fet que la política econòmica sigui molt quirúrgica”, es destaca. “Les famílies més pobres s’han vist més afectades per la pujada de preus de l’energia i dels aliments. Té sentit que la política econòmica miri d’ajudar més les famílies més vulnerables, fins i tot dins d’aquest context del pacte de rendes”, assegura el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos.
Pel que fa al pacte de rendes, a més de la implicació de tots els col·lectius, proposa lligar l’actualització dels salaris a la inflació subjacent (que de mitjana anual ronda un 2%). “En cas que fos així, estaríem en condicions d’eludir l’espiral inflacionista i contribuir a fer que aquest episodi que estem vivint sigui més curt i les repercussions negatives siguin clarament inferiors”, assegura Hernández de Cos.
A l’informe, l’organisme també reconeix que l’evolució de l’economia serà pitjor de l’esperada en les seves anteriors previsions, i avança una revisió a la baixa del creixement en les projeccions que publicarà el mes de juny.
La inflació tampoc no evolucionarà com estava previst, ja que la guerra a Ucraïna continuarà impactant en els preus en un context d’“una incertesa extraordinàriament alta”, malgrat que reconeix que el límit als preus del gas a Espanya i Portugal frenarà l’escalada dels preus de l’energia, mentre que la resta de components de l’IPC seguirà en la tendència alcista actual. Una situació que fa endarrerir el camí de la recuperació econòmica fins a finals del 2023.
Fins aleshores, aconsella una “revisió integral del sistema tributari”, en què s’incrementin els impostos mediambientals i al consum, que suposen més ingressos per a les arques públiques. En aquest últim cas, recomana limitar al mínim els productes a què s’aplica un IVA reduït i buscar fórmules de progressivitat per ajudar els més vulnerables, a través dels impostos inversos, aquells que es tornen a través de la declaració de la renda.
Una fórmula més eficient de despesa també tindria un efecte beneficiós de cara a l’elevat nivell d’endeutament de l’economia espanyola. Tot i que Hernández de Cos reconeix que no és el moment d’aplicar ajustos, sí que recomana que el Govern central dissenyi una estratègia de consolidació fiscal a llarg termini que garanteixi la seva aplicació quan sigui possible per donar credibilitat a la política espanyola als mercats internacionals ja a mitjà termini. ●
Proposa concentrar els ajuts a les llars més pobres, les més afectades per la inflació
L’informe qüestiona la sostenibilitat de les pensions i proposa lligar-les a la tendència demogràfica