La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Quan passa alguna cosa dolenta, jo faig alguna cosa bona”
Com arriba a milionari el fill d’un taxista? La meva infantesa va ser molt feliç, però el meu pare va morir en un accident de cotxe quan jo tenia 10 anys: un xoc, però vaig tenir la sort d’estar envoltat de molts amics i superar-lo, aquest va ser el primer pas.
Com van tirar endavant?
La meva mare treballava en un magatzem, no teníem molt però prou per viure. Mentre tinguis felicitat i salut, la resta es construeix.
Com ho va fer?
Als 19 anys treballava a la banca a Londres, amb 23 guanyava diners com a corredor de borsa, i deu anys després vaig tenir una crisi.
De quin tipus?
El meu pare va morir 9 dies abans de fer 36 anys. Quan jo en tenia 33 estava convençut que, com ell, moriria als 36. Em quedaven tres anys, així que vaig decidir arriscar i muntar la meva pròpia empresa de tecnologia.
Va funcionar?
Sí, i la vaig vendre ràpid perquè volia fer diferents coses abans de morir. Vaig fer els 36 i no vaig morir, però sí que va morir la meva nòvia amb 201 persones més en els atemptats amb bomba que l’organització Jemaah Islamiya va perpetrar a l’illa de Bali.
Vaja, ho sento.
Vaig sentir que havia de fer alguna cosa més important amb la meva vida que amassar diners, vaig decidir crear una fundació en honor a l’Annika per millorar la vida dels balinesos, i ara operem a tot Indonèsia.
On era quan va morir la seva nòvia?
En camí per reunir-me amb ella. Em van obrir bosses i bosses de restes de persones perquè pogués identificar-la.
Espantós.
Quan vaig saber que ja no la trobaria amb vida vaig tornar a l’hotel, em vaig dutxar i amb una tovalloleta enrotllada a la cintura vaig començar a escriure el que pensava que a ella li hagués agradat fer a la seva vida, i va passar una cosa curiosa.
Expliqui-m’ho.
De sobte la porta de la meva habitació es va obrir, vaig treure el cap i no vaig veure ningú, vaig sortir al passadís i vaig continuar sense veure ningú, però la porta es va tancar i vaig haver de baixar a recepció pràcticament nu.
Una escena de comèdia.
Em va agafar un atac de riure, vaig mirar cap amunt i vaig dir: “Has aconseguit fer-me riure fins i tot quan ja no ets aquí”; va ser així com em vaig adonar que havia de fer alguna cosa positiva.
...
En la vida, quan algú et tira una pilota amb força el millor que pots fer és batre-la amb un bat de beisbol perquè la pilota aixequi el vol.
Un any abans va viure l’11-S.
Tenia una reunió a la meva oficina de les Torres Bessones, però aquella nit vaig estar treballant fins molt tard i al matí vaig trucar per dir que no hi aniria.
Es va salvar altra vegada pels pèls.