La història d’un filantrop

Em rep a la suite de l’hotel Mandarin,vesteixcommolts milionaris actuals: jaqueta de cuir, texans trencats, vambes... Està construint en un terreny de 7.179m2 a l’avinguda Pearson de Barcelona tres esplèndides vil·les. Ningú no diria en veure’l que en la seva història hi ha quatre esdeveniments extrems. Fill únic d’un taxista, el va perdre quan tenia 10 anys. Als 19 treballava al Chemical Bank de Londres, on es va iniciar en el negoci del trading financer. El matí de l’11-S tenia una reunió de feina a les Torres Bessones. El 2002, la seva nòvia va morir en els atemptats que l’organització Jemaah Islamiya va perpetrar a l’illa de Bali. El 2004, va viure el tsunami a la seva casa de la platja de Phuket (Tailàndia). Viure aquells esdeveniments el van convertir en filantrop: “Si passa una cosa dolenta has de compensarla amb una cosa bona”.

Aquesta va ser la primera vegada que vaig pensar que li havia de tornar alguna cosa a la vida. Setmanes després vam donar tots els guanys de la meva empresa per ajudar les famílies de les víctimes.

El 2004 va viure el tsunami.

Sí, era a la meva residència a la platja de Phuket (Tailàndia). Em vaig llevar al matí, vaig veure aquella onada gegant i vaig pujar a la teulada. Va ser allà on vaig decidir prendre’m un mes lliure per ajudar no només amb els meus diners sinó també amb el meu temps. Crec que el voluntariat és fonamental, el temps és com una divisa.

Què va fer vostè?

Vaig crear una organització que coordinava totes les oenagés perquè no hi hagués duplicitat; em vaig adonar que no era un món fàcil, les oenagés competien entre elles, però va valer la pena i vaig conèixer gent increïble.

Per exemple?

Sri Lestari, una dona que arran d’un accident de moto va quedar tetraplègica, però es va adaptar una moto per recórrer Indonèsia i animar la gent a recomençar de nou. No tenia diners, però amb el seu temps va donar sentit a la seva vida i a la de moltes altres persones.

Sembla que la desgràcia el persegueix.

Com més anys visquis més tragèdies tindràs en la teva vida, però la tragèdia més gran és tenir una vida curta.

Vostè com s’ha recuperat?

Quan passa una cosa dolenta, jo faig una cosa bona. És important substituir una cosa negativa per una altra de positiva i no focalitzar-te en el negatiu, no és fàcil però cal intentar-ho.

Sens dubte és vostè positiu.

Sempre estem aprenent. Quan pensem que ho sabem tot és perquè no sabem res. És molt important ser humil, entendre els altres, perquè som la suma de les persones que ens envolten. Cada dia té moments extraordinaris si prenem el temps de mirar al nostre voltant.

Ha sabut envoltar-se de bona gent?

Jo em distancio de les males persones. No tinc enemics, però em quedo amb la gent bona, ells són el meu talismà.