Rússia comptabilitza 1.730 ucraïnesos rendits a Azovstal

El cub de ciment en què es prote- geixen els soldats que controlen el retén d’entrada a Severodonetsk està desert. Els últims punts de control de les forces ucraïneses són als dos costats del pont sobre el riu Severski Donetsk, el mateix que quilòmetres més amunt han intentat travessar les forces russes per mitjà de pontons.

Els uniformats han estat ressituats quan es va confirmar que almenys un autobús amb forces russes vestits de civil havia entrat a la ciutat. Es tem que almenys 80 homes s’hagin camuflat entre els pocs ciutadans que van decidir quedar-se a la segona ciutat de la província de Luhansk, parcialment envoltada per l’exèrcit rus.

Els ucraïnesos encara la controlen, almenys en certs sectors, però la vida cada dia és més tortuosa. Les dues últimes setmanes els atacs s’han intensificat, la destrucció de la infraestructura s’ha fet més gran i l’ajuda externa escasseja. Els atacs continus a la carretera obstrueixen el pas de les missions humanitàries. Els russos ataquen amb insistència els voltants de la refineria als afores de Lissitxansk; el control d’aquestes dues ciutats sembla que és l’objectiu més immediat de les forces russes a la regió del Donbass.

Els carrers recorden els pitjors moments del confinament. Només gossos i gats abandonats furguen als racons a la recerca de menjar. “Abans podíem encarregar medecines i menjar a ciutats com Bakhmut, però ja no arriben”, diu la Lena, que juntament amb 16 persones es refugia en una escola. És la més gran d’aquest grup en què també hi ha una menor de 9 anys i un jove de 14. Tenen sort i els ha quedat alguna cosa per menjar; tot i que ja són molts dies que no tenen carn o vegetals. Com tots a la ciutat, cuinen en forns de llenya que encenen davant de casa seva. No hi ha electricitat, no hi ha aigua, no hi ha línies de telèfon ni hi ha in

■ Fins a 1.730 combatents ucraïnesos haurien sortit de l’acereria Azovstal –després de rendir-se– des de dilluns, segons comptabilitzaven ahir les forces russes. No se sap quants en quedarien a l’interior, ja que el Govern ucraïnès no ha informat mai del número total de defensors del recinte. ternet.

No saben res del que passa fora; entenen, per la proximitat i duresa dels atacs, que la batalla cada vegada és més a prop. Les explosions de l’artilleria ressonen constantment. “Ells ataquen en aquesta direcció i els altres els hi tornen”, diu la Lena, que s’estreny la jaqueta cap al pit en senyal de fred. Han passat dos mesos vivint al soterrani enllumenats per la llum d’una espelma. “És molt dur, molt dur... Intentarem sobreviure, però esperem que això acabi aviat”, afegeix la Viera, una dona més jove que forma part del grup.

Molts d’ells no s’atreveixen a sortir més enllà dels porxos de casa seva. Només algun valent circula per la ciutat en bicicleta o caminant; porten a la mà bidons d’aigua o bosses de plàstic amb llenya. Parlen de saquejadors que entren a les cases buides. Molts temen perdre el que han acumulat en la seva vida, com és el cas del grup de l’escola. D’altres creuen que la vida sota el control dels russos serà més fàcil i tindran més beneficis. “Aquesta gent està traumatitzada. Encara es pot parlar amb alguns d’ells, però més de la meitat no entenen què passa”, explica l’Andrí, exmilitar.

L’Andrí portava fins fa poc medecines i menjar a Severodonetsk, i evacuava els que volien; en va treure més de mil. “D’altres no tenen on anar, no tenen famílies, no tenen diners, no tenen res”, explica.

Algunes persones com la Ludmila, una economista jubilada, assegura que si la situació empitjora sortirà de la ciutat. Però possiblement sigui tard; fa setmanes que les autoritats demanen a la població que marxi, el dia que no podran assegurar-ne l’evacuació arribarà. Com està passant. Les forces russes continuen atacant les poques poblacions sota control ucraïnès a l’est de la ciutat.

A una d’aquestes, el comandant Andrí visualitza en un iPad el desplegament de les tropes en la seva posició. L’enemic és a dos quilòmetres d’una banda i a 400 metres de l’altra; almenys al front que li correspon defensar. A la part posterior de l’habitatge se sent un intercanvi de trets, però aquesta baralla de carrer és missió d’un altre batalló.

Malgrat la proximitat de la batalla –les explosions fan retrunyir la casa– asseguren que els últims dies han aconseguit consolidar les seves posicions. Les noves armes enviades per Occident, especialment les llançadores, els han ajudat a aturar l’avanç; ara esperen passar a la contraofensiva.

Però això no canvia la vida a Severodonetsk, on les explosions retrunyen. I el temor es fa més gran. ●

“Aquesta gent està traumatitzada, més de la meitat no entén què passa”, afirma un exmilitar ucraïnès