La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bennett queda en minoria a Israel en renunciar una diputada àrab
La debilitat de la coalició governant podria desembocar en noves eleccions
La inestabilitat al “govern del canvi” d’Israel ja va començar amb la sortida de dos trànsfugues de Yamina, el partit del primer ministre Naftali Bennett. Però ahir hi va haver un terratrèmol que podria esfondrar definitivament l’heterogènia coalició.
La diputada àrab Ghaida Rinawie Zoabi, del partit esquerrà Meretz, va sorprendre amb el lliurament d’una carta de renúncia a la Knesset, per això el govern va quedar oficialment en minoria (59 escons de 120). Ara, l’oposició liderada pel Likud de Benjamin Netanyahu podria proposar i guanyar una votació per dissoldre el parlament i convocar noves eleccions. El bucle electoral a l’estat jueu treu el cap, cosa que suposaria la cinquena votació des del 2019.
Els escèptics amb la coalició formada per vuit partits –que per primera vegada en la història va incloure un partit àrab– insistien que les divergències respecte al conflicte amb els palestins serien insostenibles. Això és el que va al·legar la diputada sortint, que va mostrar la seva incomoditat després dels incidents registrats a l’esplanada de les Mesquites de Jerusalem durant el Ramadà, i la polèmica desfermada després del tret mortal a la periodista Shireen Abu Aqleh, morta en una batuda de l’exèrcit israelià la setmana passada a Jenín (Cisjordània).
“No puc continuar donant suport a una coalició que fa malbé la societat de què procedeixo”, va al·legar al·ludint a la seva identitat com a palestina resident a l’estat jueu. Segons el seu criteri, el premier Bennett va apostar per “enfortir el flanc dretà” de la coalició.
L’anunci va agafar per sorpresa els seus companys de Meretz, que es van assabentar de la notícia pels titulars de premsa. La diputada sortint va apuntar que fa un any creia que “la cooperació àrabjueva podia aportar una alternativa de govern real i proporcionar
La legisladora, de l’esquerrà Meretz, acusa el primer ministre d’“enfortir el flanc dretà”
canvis al nostre sector”, en referència a la discriminació històrica patida pels àrabs en infraestructures, inversió pública, educació o la lluita contra el crim organitzat.
A la llista de motius, Rinawie Zoabi va esmentar les actuacions policials a la mesquita d’Al-Aqsa, els desallotjaments al conflictiu barri de Xeic Yarrah, el recent anunci de construcció de 4.000 noves cases en assentaments jueus de Cisjordània, o l’expropiació estatal de terres de comunitats beduïnes no reconegudes al desert del Nègueb.
“S’ignoren completament les necessitats reals a les viles àrabs, i ja no ho puc tolerar”, va expressar. La incògnita ara és si Bennett i el seu soci centrista Yair Lapid – amb qui va firmar un acord de rotació en el càrrec de primer ministre per al 2023– aconseguiran convence-la per continuar votant a favor de les propostes de llei de la coalició, o optarà per promoure la seva implosió final.
Netanyahu no tindria a la Knesset prou suports per presentar una moció de confiança i aconseguir formar una coalició alternativa. Per tant, l’opció més realista seria que el líder del Likud, imputat judicialment en tres causes per corrupció, impulsés una proposta per dissoldre la Cambra. En aquest escenari, el vot de Rinawie Zoabi podria ser transcendental. La parlamentària va renunciar als seus càrrecs en la coalició, però no al seu escó.
Meretz intenta ara convèncer Rinawie Zoabi perquè faci marxa enrere. “És una altra crisi més que finalment acabarem arreglant”, van pronosticar fonts de Meretz al diari Ha’aretz. Els partits de centre i esquerra són conscients de les seves escasses opcions de tornar a governar si es convoquen unes altres eleccions. ●
òbviament no estava parlant de la invasió que ell mateix va ordenar sota la falsa acusació al règim de Sadam Hussein de posseir armes de destrucció massiva, sinó de la guerra a Ucraïna.
El lapsus va tenir a més una rematada difícil d’explicar si no és perquè potser Bush, en la seva ment, admet que l’ocupació de l’Iraq va ser tan irracional com ara ho és la del país de l’Est. I és que, després d’aclarir que amb “invasió injustificada i brutal” volia referir-se a la d’Ucraïna, va afegir ràpidament però clarament: “L’Iraq també, de tota manera...”. L’expresident va atribuir l’embolic que s’havia fet a l’edat: “Setantacinc” va dir, com si fossin moltíssims anys.
Bush va somriure. I el públic, també. Però la relliscada li va costar no pocs comentaris àcids a les xarxes, alguns d’autoria tan sorprenent com la de Donald Trump Jr.: “Tant de bo hagués estat tan honest i crític amb ell mateix fa 20 anys, incomptables vides i bilions de dòlars”, va tuitejar el fill de l’expresident. “George Bush riu en aquest clip perquè sap que ell i tots els altres partidaris de la guerra a l’Iraq van ser recompensats amb riqueses per la seva feina matant un milió de persones”, va escriure al mateix mitjà David Sirota, redactor de discursos per a la campanya presidencial de Bernie Sanders.
Xocant, sí; divertit, poc. ●
Bush va coronar la relliscada admetent en to de broma que l’atac a l’Iraq també va ser injustificat i brutal