El CIS deixa el PP de Feijóo a punt de l’empat tècnic amb el PSOE

Els socialistes es mantenen en el 30%, però els populars voregen el 29% i Vox el 17%

En percentatge sobre el vot vàlid

*Unides Podem (En Comú Podem, En Comú-Unides Podem)

Molta o bastanta mans d’Ayuso? Només el temps ho pot dir. Ara per ara, Sánchez avantatja Feijóo com a president preferit en gairebé tres punts; la meitat que fa un mes.

En qualsevol cas, l’enquesta enclou un misteri que només troba resposta a les mateixes profunditats del baròmetre. Amb un ascens de vuit punts sobre el seu resultat del 2019 (fins a un 28,7% del sufragi), el PP en reuniria amb Vox (que puja un punt i mig, fins a un 16,6%) i Ciutadans (1,8%) més d’un 47% dels sufragis. Un veritable rècord històric. Ni Aznar ni Rajoy no ho van aconseguir per si sols (sempre per sota d’un 45%). I només PP i Ciutadans es van acostar als comicis del 2016, amb una mica més d’un 46%.

Miratge electoral? Inversió ideològica de la societat espanyola, que va firmar un empat entre dre

Baròmetre del CIS de maig del 2022

Podem s’enfonsa per sota del 10%, una taxa ja pitjor que la d’IU, i Ciutadans confirma una agonia irreversible

ta i esquerra entorn d’un 43% als comicis del 2019?

En teoria, les pèrdues de Cs (cinc punts) no cobreixen els guanys de PP i Vox (més de nou). La solució a aquest enigma és, ara per ara, en la contraposada actitud dels respectius electorats: un 80% dels votants conservadors repetirien el seu vot, mentre que aquesta taxa cau molt per sota d’un 70% entre els electors d’esquerres.

La paradoxa d’aquesta correlació s’accentua en vista del suport que en la societat espanyola solen trobar bona part de les mesures del Govern central: reforma laboral, ajuts de xoc, eutanàsia... Per tant, és l’economia, sí, un factor que condiciona el vot, però també hi pot influir la coherència governamental o la cohesió interna per resoldre les discrepàncies i encarar els camps de mines que van sorgint al llarg del camí de govern... I, per descomptat, és determinant la construcció d’un relat que encaixi totes les peces de la gestió en una proposta atractiva i mobilitzadora.

De moment, la dreta estaria en el llindar dels 170 escons, mentre que l’esquerra es quedaria en 150, a 26 de la majoria absoluta. Una distància aparentment insalvable amb els seus actuals socis; i, per tant, un Congrés aparentment immanejable. ●