Monarquia parlamentària

acord amb l’article 1.3 de la Constitució, “la forma política de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària” i no és necessari recordar que sota aquesta forma política Espanya ha pogut ingressar a la UE i a l’OTAN i ha pogut viure una etapa de progrés només alterada en moments de crisi econòmica i pandèmica o en moments de tensió autonòmica. La nostra denominació oficial al món no és Espanya sinó “Regne d’Espanya”, per si hi podia haver cap dubte.

Malgrat aquesta realitat, alguns partits extremistes aprofiten qualsevol ocasió i circumstància per posar en dubte la forma política de l’Estat, portant a la tribuna pública la discussió sobre la conveniència que Espanya fos una república, oblidant que les experiències republicanes, des de la de Pau Claris per a Catalunya el 1641 fins a la Segona República proclamada el 1931, passant per la Primera República del 1873, van constituir experiments fallits.

En aquest sentit, crida l’atenció que l’autoproclamada “Plataforma per a la Consulta Popular sobre Monarquia o República”, impulsada per Podem i Esquerra Unida, llancés un pseudoreferèndum, celebrat aquest 14 de maig, que va donar un resultat en què es veu el poc interès que va despertar per la seva inutilitat. Només va aconseguir 81.617 votants del cens electoral de més de 37 milions d’electors que hi ha a Espanya, malgrat haver establert 727 punts i mobilitzat més de 4.000 voluntaris per a la votació.

Com era d’esperar, perquè només van participar en el referèndum els superfanàtics antimonàrquics, un 93,2% dels votants es van pronunciar a favor de la república i un 5,8%, a favor de la monarquia. Un resultat amb percentatge d’aprovació de la idea dels impulsors del referèndum semblants als que Franco va organitzar durant la seva dictadura.

La poca quantitat de votants serveix per posar de manifest que bona part de la població continua estant d’acord amb la forma d’Estat que es va pactar en la transició, amb les habituals renúncies dels partits polítics de llavors .

És en aquest context que la notícia que el rei emèrit ha tornat uns dies a Espanya, des del seu exili a Abu Dhabi, passant per Sanxenxo i Madrid en viatge privat, ha desencadenat els antimonàrquics que voldrien que el retorn de Joan

Carles els facilités el camí per debilitar Felip VI i la princesa d’Astúries, i sobretot la Corona, sabedors que aquesta és la peça fonamental de l’equilibri institucional de l’Espanya democràtica.

Els que, amb la majoria silenciosa espanyola, som monàrquics desitgem que la presència de l’emèrit a Espanya ser

La majoria silenciosa espanyola som monàrquics

veixi per reafirmar el paper de la Corona en la direcció de l’Estat, d’acord amb el preceptuat a la Constitució i no per crear confusió barrejant interessadament les conductes reprovables de l’emèrit que hi hagi pogut haver i la realitat d’un Estat per al qual la monarquia és un element incontestable d’estabilitat.