Imatges que ens remouen

Llegeixo una entrevista al músic Manolo García que em remou quan es pregunta: “Té remei l’ésser humà? No ho sé. El que tenim és consol”. Poc abans havia vist les imatges de la guerra d’Ucraïna del fotògraf espanyol Emilio Morenatti per a l’agència Associated Press i vaig entendre l’abast de les seves paraules. El fotoperiodista, que l’any passat va obtenir el premi Pulitzer, ha recorregut els hospitals de Kíiv, Lviv o Txerkassi per agitar les nostres consciències, mostrant com la guerra ha destrossat l’existència de tants innocents que només aspiraven a estar a gust amb les seves vides. Morenatti ha declarat a la Ser que li interessa tant cobrir la rereguarda com el front, sobretot perquè les víctimes civils d’aquesta guerra es compten per milers. Una llista inacabable de vides trencades perquè sovint l’exèrcit

Morenatti sacseja consciències amb les seves fotografies de la rereguarda

rus, davant la impossibilitat d’ocupar les ciutats, ha volgut provocar el terror dels seus habitants atacant indiscriminadament habitatges, hospitals o escoles.

La guerra a Ucraïna s’encamina cap al tercer mes i els experts pensen que s’allargarà encara molt més. Hi continuem interessats, però, com passa sempre amb la informació, segurament hem perdut la capacitat de sorpresa i d’indignació de les primeres setmanes. Els mecanismes de defensa de l’ésser humà fan que ens acostumem a tot, fins i tot a visualitzar l’horror. Per això val la pena veure a El País o a La Vanguardia el testimoni de la rereguarda de Morenatti. La seva mirada són els nostres ulls en aquesta guerra. Dues fotos emocionen especialment: la de la Nataixa abraçant la seva filla Iana en un llit de l’hospital, a les quals els va amputar les cames el míssil traïdor de l’estació de Kramatorsk quan intentaven agafar el tren per sortir del país, i la del Viktor portant amorosament en braços la seva dona, l’Oksana, de 23 anys, a qui una explosió a prop de casa seva va deixar sense cames i sense quatre dits d’una mà.

No hi ha millor al·legat contra aquesta guerra, contra totes les guerres, que les fotos de Morenatti. I té raó Manolo García: la civilització està fracassant estrepitosament, però almenys queda el consol com a esperança. I la solidaritat com a última trinxera. ●