Al servei de la Corona

Joan Carles I ha tornat a Espanya. Passats 655 dies d’ençà que va sortir del país, el 3 d’agost del 2020, el rei emèrit va aterrar ahir a Vigo, des d’on es va dirigir a Sanxenxo, per assistir a les regates de classe 6mR, en les quals anys enrere va competir a la canya del Bribón. La tornada de Joan Carles I, que ja ha fet 84 anys i pateix problemes de mobilitat, no ha estat senzilla, malgrat que serà temporal –dilluns tornarà a Abu Dhabi després de dinar a la Zarzuela amb el Rei i la seva família–, com se sap des que al març va confirmar que l’emirat era el seu lloc de residència habitual. No ha estat senzilla perquè el Govern que encapçala Pedro Sánchez ha mostrat reiteradament el seu desacord amb la possibilitat que el rei emèrit pernoctés a la Zarzuela, per considerar que, a més de la seva antiga residència, aquesta continua sent la seu del cap de l’Estat. I per considerar també que Joan Carles I no ha donat prou explicacions ni ha demanat excuses als espanyols per les seves conductes irregulars. Una altra cosa és que, fa dos mesos, la Fiscalia del Tribunal Suprem va arxivar les investigacions sobre la seva persona i, des d’aleshores, no hi ha causes judicials pendents que impedeixin que torni a Espanya i està exonerat de qualsevol responsabilitat penal.

El desig de Joan Carles I de tornar al seu país, si més no provisionalment, és des d’una òptica humana ben comprensible. Aquí ha desenvolupat la seva vida, aquí ha protagonitzat episodis memorables –també d’altres que van embrutar el seu prestigi–, aquí resideix la seva família i aquí viuen els seus amics. Aquí hi té les arrels i aquí voldria morir.

Però no es pot ignorar que la seva presència entre nosaltres pot ser, en la conjuntura actual, un descrèdit per a la

Corona i per a la seva imatge. Les conductes més lamentables del rei emèrit –les presumptes irregularitats fiscals i econòmiques– van ser de la seva responsabilitat particular, però inevitablement van projectar una ombra fosca sobre la institució que va encarnar durant gairebé quaranta anys, entre el 1975 i el 2014, període en què va cenyir la corona i va exercir les funcions de cap de l’Estat. Si a això hi afegim una opinió pública polaritzada al respecte, i l’ús que es fa des de determinades posicions polítiques del seu cas per desprestigiar la monarquia, és comprensible que tant la Moncloa com la Zarzuela vulguin gestionar amb la màxima prudència la visita del rei emèrit a Espanya. Tant és així que des de la presidència del Govern central s’ha desaconsellat en diverses ocasions aquesta visita, al·legant raons d’inoportunitat, ara atenuades en alguna mesura per la decisió de la Fiscalia del Tribunal Suprem abans esmentada, i tement el soroll mediàtic que amb tota probabilitat comportarà la visita.

Una persona com Joan Carles I, que va ostentar durant quatre decennis la més alta representació de l’Estat, i que malgrat el seu poder eminentment simbòlic va estar investit d’autoritat, potser no accepta de bon grat les restriccions que ara se li imposen. Però precisament pel profund coneixement que té de la institució, sap que s’ha de sotmetre als interessos de la Corona, representada ara de manera irreprotxable pel seu fill Felip VI. El rei emèrit és conscient, doncs, que la seva activitat, i de manera molt especial la que desenvolupi a Espanya, no pot tenir cap altre nord que el respecte i el servei a la Corona. I que aquest criteri ha de prevaler sobre qualsevol altre, començant, per descomptat, pels desitjos o les apetències personals. Les coses no poden ser –ni semblar– el que van ser per a qui, amb els seus errors, les va canviar de manera irreversible. ●

La visita de l’emèrit ha de prioritzar en tot moment els interessos de la monarquia