La Vanguardia (Català-1ª edició)
La crisi climàtica ens roba la primavera
L’estiu s’ha prolongat uns trenta dies de mitjana en cinquanta anys a Espanya
Espanya viurà entre aquest divendres i diumenge el que possiblement sigui l’episodi de calor més intens per a un mes de maig dels últims 20 anys. Tot això passa mentre les altes temperatures arriben abans a la Península i l’estiu s’ha prolongat uns 30 dies en 50 anys. La crisi climàtica ens roba la primavera.
El mes de maig hauria de ser un mes plenament primaveral, però cada vegada s’aprecien registres més elevats, propis en molts casos dels mesos de juny o juliol.
Les temperatures han anat augmentant al llarg de la setmana a la Península. I s’espera que avui divendres –i especialment demà, el moment àlgid d’aquest episodi– s’arribi als 40ºC a la vall del Guadalquivir i localment puguin depassar-se fins i tot els 42ºC en punts de Jaén. La meseta nord, el sud i el centre peninsular o la vall de l’Ebre superaran de manera generalitzada els 35ºC.
Una massa d’aire molt càlid i sec, d’origen africà, que s’intensificarà avui i sobretot el cap de setmana, en combinació
E i o i e lor l ig amb condicions d’estabilitat atmosfèrica, estan provocant aquest progressiu i marcat ascens de temperatures. “Estem davant valors propis d’estiu i excepcionalment alts per a aquestes dates”, admeten els portaveus de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).
Tot això passa quan es repeteixen noves evidències de l’avançament i la prolongació dels estius a Espanya, en detriment especialment de la primavera.
“Podem afirmar que, en el conjunt del país, l’estiu s’ha avançat entre 3 i 4 setmanes els últims 50-60 anys. Si hi sumem el retard al setembre-octubre, podem parlar de més de 30 dies extra d’estiu en comparació amb, per exemple el, 1970”, assenyala a La Vanguardia Roberto Granda, meteoròleg d’eltiempo. es, que ha analitzat les dades de més de 100 estacions de meteorologia tenint en compte les dates en què se supera el llindar de 30 graus (amb un període analitzat que inclou des del 1971/1980 fins al 2021).
Les zones on més es pot apreciar aquesta tendència se situen en àrees interiors. Per exemple, a Molina d’Aragó (a Guadalajara) s’ha avançat 5 setmanes; però també és bastant apreciable en ciutats com Burgos, Salamanca o Conca.
Igualment passa a Sevilla, Còrdova o València, mentre que a l’Observatori Fabra de Barcelona, amb una sèrie centenària (1920-2021), l’estiu s’ha avançat unes 3 setmanes i el seu final (data de l’últim dia amb 30 lºC) s’ha endarrerit 4 setmanes; és a dir, a Barcelona, des del 1920, s’han guanyat unes 7 setmanes d’estiu.
Aquest informe indica també que la calor extrema també arriba abans. Per exemple, a l’estació Sevilla-aeroport el primer dia amb 35ºC s’ha avançat uns 15 dies, i ara sol donar-se a finals de maig. I l’últim dia amb 35ºC s’ha endarrerit uns 20 dies.
“Estem davant estius cada vegada més llargs a Espanya, ja que s’està avançant la seva arribada i endarrerint l’acabament, tot i que això últim en menor mesura”, corroboren els estudis de César Rodríguez Ballesteros, climatòleg d’Aemet. L’avançament mitjà (mesurat a partir dels registres en 44 estacions meteorològiques) és de 6,76 dies cada 10 anys, mentre que el retard mitjà és de 2,74 dies per dècada, cosa que implica un increment mitjà en la durada de l’estiu de 9,50 dies cada 10 anys. En aquest cas, es van estudiar les dades entre l’1 de maig i el 31 d’octubre dels anys 1971 al 2018.
Mentrestant, l’Aemet manté per avui avisos amb risc mitjà per altes temperatures (alerta taronja) en extenses zones de Sevilla, Còrdova o Jaén, en tant que l’alerta groga inclou territoris que s’estenen per Toledo, Madrid, Extremadura i la resta de província andaluses. Les temperatures màximes se situaran entre 10ºC i 15ºC per sobre de la mitjana climàtica i que les mínimes seran entre 5ºC i 10ºC superior al normal.
“Això que estem veient és el que podem esperar amb el can
Els experts relacionen l’episodi de calor amb l’escalfament global que provoca l’home
Durada mitjana de l’estiu en dies
64 11,77 82 15,10
FONT: 81 14,09
53
6,93
91 87
11,94 5,58
83 11,50
87 11,93
91 7,49
91 11,12 96 13,14 97 12,03
92 5,05
89 8,47
Increment de la durada de l’estiu cada deu anys 75 9,34
80
9,17
87
10,94
91 5,07 89 8,53
Estius més prolongats
84 9,31
89 8,38 57 11,21 85 10.38 92 8,72 vi climàtic. Com més alt sigui el grau d’escalfament global, més alta serà la freqüència d’aquesta mena de fenòmens i més gran la seva intensitat”, diu Francisco Doblas-Reyes, un dels coordinadors de l’última avaluació global del canvi climàtic elaborat pel Grup Inter
57
6,57
71
9,98
72
8,86
81
10,61 69 9,49
92 7,42
89 6,98 83 10,77
92 12,97
70 7,63
72 10,69
76 3,86 81 11,38
81 11,07 81 9,01 80 6,11 82 13,02 governamental de Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC), i director del departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercompuing.
Per a Doblas-Reyes, aquest episodi de calor és un bon moment per explicar el que suposa aquest fenomen. “No es tracta simplement que farà més calor, sinó que es manifestarà de manera desigual i mitjançant episodis càlids també a la primavera, fora de l’estació en què hi havia altes temperatures pròpies del juny o juliol”, diu.
Els climatòlegs afirmen que l’esdeveniment d’aquest maig és en línia amb allò que és esperable en un clima global cada vegada més càlid. Encara sense estudis per calibrar quin és el grau de l’atribució d’aquest episodi a les activitats humanes, “es pot afirmar que aquest esdeveniment es veurà intensificat per una major disponibilitat de calor en l’aire, derivat de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle procedent principalment de la crema de combustibles fòssils”, explica Manola Brunet, catedràtica del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili .
Brunet afirma que tot indueix a pensar que serà un episodi de calor “excepcional” tant per l’inusual del moment com especialment per la intensitat dels valors previstos. “Les avaluacions científiques al voltant del canvi climàtic humà indiquen que l’escalfament global de l’atmosfera està intensificant ja els extrems meteorològics, climàtics i hidrològics, que s’estan fent més recurrents i especialment més severs i intensos”, recalca. ■
A la capital catalana, amb dades des de l’any 1920, s’han guanyat unes set setmanes d’estiu