Els set ulls de Toussaint

L’escriptura creativa té rang d’assignatura universitària a molts països. Amb els anys, aquest sector s’ha enfortit com un lobby (sobretot als EUA, Gran Bretanya i Canadà) amb diferents ideologies connectades amb les dogmes socials, de gènere i racials que defineixen el present. En una dimensió menys fanatitzada, també perviuen els tallers privats d’escriptura, que connecten amb persones que, perquè tenen temps, curiositat o vocació, volen conèixer algunes veritats sobre l’ofici. Poden ser nocions bàsiques o, al contrari, l’empenta inicial per un coneixement que no deixa mai de perfeccionar-se i evolucionar. Potser per connectar amb aquest públic més enllà de l’experiència presencial, l’editorial francesa Le Robert publica quatre títols d’una nova col·lecció, Secrets d’escripture, de contingut monotemàtic. Un dels autors és el belga Jean-Philippe Toussaint, que converteix el seu C’est vous l’écrivain (L’escriptor és vostè) en un compendi de reflexions sobre l’ofici aplicat a la seva obra. Toussaint va ser publicat en castellà (a Anagrama) i en català (a La Magrana) però l’èxit de vendes va desanimar els editors. Els que vam tenir la sort de tractar-lo fugaçment no oblidarem mai la seva manera desballestada de caminar i de beure: no sabies si caminava així perquè bevia d’aquella manera o, al contrari, si bevia d’aquella manera perquè caminava així.

El llibre de Toussaint acumula records, consells i documents sobre la seva manera d’entendre l’ofici. El pare de Toussaint era, a més de periodista, escriptor de novel·les d’espies. Toussaint explica que el seu pare trigava un mes a escriure una novel·la sencera mentre que ell trigava un mes a escriure un paràgraf. L’anècdota il·lustra una reflexió –intel·ligent– sobre la diferència entre la ur

L’editorial francesa Le Robert inaugura una col·lecció de llibres sobre l’ofici d’escriure

gència i la paciència com a estratègies d’escriptura. També diferencia les dèries i els rituals, explica la importància de tenir un espai propi (l’habitació, mal traduïda, de Virginia Woolf), la relació amb els diccionaris, els ordinadors, els editors i els traductors. I quan parla de la importància de documentar-se, recorda la primera vegada que va compaginar l’escriptura d’un manuscrit amb una connexió a internet: “Em temo que és un regal enverinat. És al mateix temps una temptació deliciosa però també un perill perniciós, perquè em vaig adonar que l’abundància d’informació indueix finalment a una mandra de la imaginació”. I confirmant perquè és un dels grans narradors actuals, Toussaint recomana que l’escriptor tingui set ulls. Un ull sobre la paraula. Un ull sobre la frase. Un ull sobre el paràgraf. Un ull sobre el fragment. Un ull sobre l’estructura. Un ull sobre la intriga. I un ull al clatell per vigilar que ningú no entri a l’habitació on estàs escrivint.