La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Ballet de Baviera obre un festival de Peralada en què Bellucci farà de Callas
Serrat inicia la gira de comiat al Castell, on Carreras serà objecte d’homenatge
Davidsen, Sònia Iontxeva, Ermonela Yaho i Emily D’Angelo–, i un homenatge a Josep Carreras, que va ser a l’embrió del festival, el 1988. A part de cantar amb la Simfònica del Liceu, el tenor rebrà la medalla d’honor del certamen, entre altres emotives sorpreses.
Hi haurà a més l’oportunitat de conèixer més a fons el treball de dos joves compositors del país: Raquel García-Tomás mostrarà la influència del barroc en la seva música, establint díptics amb Bach i Monteverdi amb la seva obra contemporània. I Lucas Vidal, aquest fenomen de la música de pel·lícules que fa tres anys va ser inclòs per la revista Forbes a la llista de les 100 persones creatives més influents, hi anirà amb una proposta electrònica.
Serà Xavier Sabata el que doni peu al lema d’aquesta edició:
“Reforcem la lírica i la dansa, que és el que necessita el país en el conjunt de festivals”, adverteix Oriol Aguilà
“Viure el somni d’una nit d’estiu”. El contratenor i actor català és el protagonista i ideòleg del muntatge de The fairy queen de Purcell sobre el clàssic shakespearià. Joan Anton Rechi dirigeix l’escena i Dani España la música, amb Vespres d’Arnadí i l’Ensemble O Vos Omnes, el cor que el festival ha fet resident en aquesta edició.
El gran títol de repertori serà el Nabucco de Verdi en versió concert i en les veus de George Pétean o Anna Pirozzi, acompanyat de l’Orquestra del Teatro Real dirigida per Nicola Luisotti. El festival el clausurarà el 6 d’agost el ballarí cubà Carlos Acosta amb el seu treball més personal: On before, homenatge a la seva difunta mare en què protagonitza solos i duets en un viatge cap a la mort.
Enguany Peralada dura només un mes i vol convertir-se en una experiència menys massiva: l’ aforament no supera les 1.500 butaques. “Es reforça la lírica i la dansa. És el que el país necessita en el conjunt de festivals”, diu el director artístic, Oriol Aguilà, per a qui sense especialització és difícil transcendir l’àmbit estrictament local. “I no ho fem per estratègia sinó per convicció i passió”. Les entrades surten avui a la venda. ■
inco o itos
Direcció: Alauda -ui. de A./a Intèrprets: 0aia Costa, Susi Sán he., -a 1n *area, Mi2el *usta ante Producció: Espanya, 2022 #ra a 'a iliar
Al reconfortant i merescut èxit que continua obtenint la guionista i directora Carla Simón amb Alcarràs, el seu segon film, molt probablement s’haurà d’afegir una altra producció d’una realitzadora autòctona. En aquest cas es tracta d’Alauda Ruiz de Azúa (Barakaldo, 1978), guardonada autora de curtmetratges que ha obtingut sis premis al Festival de Màlaga amb la seva òpera prima Cinco lobitos. És un llargmetratge que no hauria de passar desapercebut en aquests temps de sobrecàrrega informativa que lògicament es difumina en segons. Argumentalment parteix d’experiències viscudes personalment, perquè segons ella mateixa ha explicat: “Vaig ser mare d’un nen fa cinc anys i la maternitat va canviar moltes coses a la meva vida, entre les quals, la manera com veia els meus pares”. I matisa que “més que un esdeveniment idíl·lic, la maternitat em va semblar un meteorit que va arrasar amb tot i va provocar que les relacions familiars no tornessin a ser les mateixes. La meva família s’havia convertit en una altra”.
La protagonista, Amaia (Laia Costa, que va iniciar el rodatge un any després d’haver estat mare), és una dona d’uns trenta anys que acaba de donar a llum el seu primer fill. Al seu voltant tot sembla que es complica. La vida en parella amb en Javi (Mikel Bustamante) troba dificultats quan aquest, a causa d’un nou contracte laboral, ha d’anar a una altra ciutat per fer la seva feina. L’Amaia se sent cada cop més sola i decideix marxar a