Wendie Renard, un mur de sang caribenya

Desena final amb el Lió

La salvatge cabellera, la pell morena i la imponent altura (1,87 metres) fan de Wendie Renard una futbolista difícil d’oblidar. La jugadora de l’Olympique de Lió està considerada una de les millors centrals del món i, als 31 anys, ja és tota una llegenda del club. És l’única futbolista que ha superat el centenar de partits a la Champions (101) i aquest dissabte jugarà la seva desena final. Juntament amb Bouhaddi i Le Sommer, ostenta el rècord de títols en el seu historial amb, ni més ni menys, que set Champions a les seves vitrines.

Nascuda a la Martinica, a les Antilles franceses, el 1990, Renard va créixer en una aïllada regió del nord de l’illa a una hora de distància de qualsevol altra població. “La fi del món”, li diuen afectuosament els autòctons a aquest racó del Carib. La seva infantesa va transcórrer entre nedar a la platja i jugar a futbol sobre la sorra, mirant d’emular Ronaldinho, el futbolista que més va inspirar Renard, potser per la manera tan alegre, gairebé caribenya, amb què el geni brasiler es movia sobre la gespa. Malgrat el seu origen exòtic, la seva història s’assembla molt a la de jugadores del Barça com Alexia o Aitana. A ella també l’anomenaven xicotot a l’escola, la marginaven i la seva professora fins i tot li va etzibar que no podia dir que volia ser futbolista de gran perquè “aquesta professió no existeix”. A mesura que anava creixent, les seves habilitats futbolístiques no van passar inadvertides i el seu entrenador li va aconseguir una prova a Clairefontaine, el centre d’entrenament de la Federació Francesa. Va agafar un avió cap a París i allà va veure per primera vegada que hi havia altres