La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça, assidu a Colònia
Els blaugrana es classifiquen per desena vegada en 13 edicions per jugar la ‘final four’ de la Champions després de guanyar amb dificultats el Flensburg
El Palau Blaugrana es va vestir de gala (4.184 espectadors, la millor entrada de l’any) per acomiadar el seu equip en l’etapa europea i donar-li l’última empenta cap a Colònia. Per si els 4 gols de l’anada de quarts no en fossin prou (29-33), l’ajuda del temple va accelerar l’emissió del bitllet per a la final four de la Champions per desena vegada en les 13 edicions amb aquest format creat el 2010 amb seu permanent a Colònia. Al campió, en la seva defensa de la corona, l’esperen al majestuós Lanxess Arena el Veszprém, el Kielce i el Kiel.
Els blaugrana arribaran a Colònia com l’equip amb la millor defensa dels quatre, i la segona millor dels 16 de la competició (només un gol encaixat més que el Vardar). Es va demostrar contra el Flensburg, en què el conjunt blaugrana va tornar a imposar el seu ritme lent, pausat, sense velocitat de creuer, sense contraatacs (només un, d’Aleix Gómez, el 5-2), però també la seva fiabilitat defensiva trasbalsadora per al rival.
Al Barça li va costar horrors marcar (6 gols en 20 minuts, 10 en la mitja part), com també saber consolidar l’avantatge, el +3 que posava Dika Mem (6-3, als 16m32s). En tres minuts el Flensburg forçava l’empat a 6. I fins i tot es va arribar a posar al davant abans del descans (9-10); una derrota provisional que van maquillar els habituals, Dika Mem amb un cop d’efecte (10-10) i Gonzalo
Pérez de Vargas amb la seva quarta aturada (en un discret 29% d’encert).
La tornada dels vestidors va ser a ritme de rock’n’roll. Pel Barça va entrar Ariño per donar velocitat i pel Flensburg continuava inspirat Wanne –gran fitxatge blaugrana per a la temporada vinent–; així va ser com es van pujar dues marxes de cop. El Palau es va despertar de l’endormiscament i va acabar d’endollar-se amb una contra de Thiagus Petrus (el 16-15).
Però al Barça li costava distanciar-se i agafar una renda còmoda per jugar el segon quart d’hora més tranquil. L’empat a 20 quan faltaven 10 minuts obligava Ortega a demanar temps mort. L’equip va reaccionar per evitar-se un ensurt final. Els gols de Cindric, Janc i Makuc, la seva trilogia balcànica, i d’Ariño i Ben Ali –gran relleu dels pivots Frade i Fàbregas– van tornar l’avantatge (23-21, 26-23) per jugar els últims cinc minuts en comunió amb el Palau celebrant el bitllet a Colònia.
El Barça pot presumir de ser l’equip que més vegades ha visitat el Lanxess Arena. La seva desena cita amb Colònia, a la recerca de la seva onzena corona, serà el cap de setmana del 18 i 19 de juny.
“Estic orgullós de la feina. No és alleujament. La lliga és més una obligació guanyar-la. No m’he cansat de dir que el club hauria d’estar a la final four gairebé anualment. Ho hem aconseguit, però en volem més”, va dir Carlos Orte
“Estic orgullós de la feina, no és alleujament; ho hem aconseguit, però en volem més”, diu Carlos Ortega
ga, que estarà en la seva primera final four com a tècnic.
Barça: P. de Vargas, A. Gómez (2), Mem (6, 3p), Cindric (4), N’Guessan, Á. Fernández (1), Ben Ali (5); Petrus (1), Ali Zein, Janc (3), Langaro (2), Richardson, Makuc (1), Ariño (2).
Parcials: 1-1, 3-2, 5-3, 6-6, 8-7, 10-10 (descans); 14-14, 17-16, 1918, 20-19, 23-22, 27-24. ●