Brussel·les proposa prorrogar un any més la suspensió de regles fiscals

La Comissió creu que els límits al dèficit i el deute hauran d’esperar al 2023

El debat sobre el futur de les normes fiscals de dèficit i deute s’ha de posposar, perquè la Comissió Europea ha decidit que les regles es mantindran almenys fins al 2023, un any més del previst inicialment. Una proposta que Brussel·les farà oficial dilluns vinent i que té lloc per les conseqüències derivades de la guerra a Ucraïna.

La pandèmia de la covid el 2020 va permetre que la Comissió Europea prengués una mesura sense precedents: relaxar les regles fiscals per evitar errors del passat. L’austeritat aplicada, que va portar a emprendre retallades massives durant la crisi econòmica i financera, no es podia tornar a repetir amb la caiguda històrica del PIB provocada per la pandèmia i les restriccions d’activitat aplicades per contenir-la.

Així, Brussel·les va decidir que ni el dèficit públic (que s’ha de mantenir per sota d’un 3% del PIB) ni el deute (mai superior a un 60% del PIB) es tindrien en compte temporalment amb l’objectiu que els països poguessin ajudar les seves economies, que havien patit un xoc sense precedents.

Ara, amb la pandèmia gairebé a l’esquena, i en ple debat entre els països de què han de fer a partir de l’any que ve, la invasió russa d’Ucraïna ha obligat a tornar a canviar els plans europeus.

Segons ha avançat el diari britànic Financial Times, i ha pogut confirmar La Vanguardia, hi ha “un consens” perquè la continuïtat d’aquesta clàusula de flexibilitat continuï endavant. Es proposarà formalment la propera setmana, coincidint amb la reunió prevista dels ministres de Finances, que seran els primers a començar a parlar sobre això dilluns. Malgrat els intensos debats que hi ha hagut els últims mesos, la Comissió Europea creu que hi ha espai per convèncer els governs dels Vint-i-set d’aquesta necessitat de continuar amb el relaxament de les regles fiscals. De fet, el president espanyol, Pedro Sánchez, s’ha mostrat en diverses ocasions a favor d’aquesta mesura.

El cert és que les últimes previsions econòmiques, publicades a començaments d’aquesta setmana, adverteixen d’un escenari més ombrívol de l’esperat abans de la guerra. Amb una reducció del creixement de fins a un 2,7% del PIB de l’eurozona aquest any i fins a un 2,3% el 2023, gairebé la meitat del previst inicialment al febrer.

Tot i això, el que preocupa sobretot a Brussel·les és la inflació, desbocada des de fa mesos, i que es mantindrà alta durant tot aquest any a causa dels preus de l’energia, segons va anunciar el comissari d’Economia, Paolo Gentilioni. Una preocupació que es veu agreujada perquè ni tan sols es descarta l’escenari d’un tall total del subministrament de gas a Europa per part de Rússia. Una mesura que provocaria una caiguda abrupta de l’economia europea, i pràcticament abocaria la regió a una situació de recessió.

Si amb això no n’hi hagués prou, en l’àmbit fiscal, el suport material i econòmic a Ucraïna, com la tramesa d’armes, l’augment de la despesa en Defensa, així com la reducció de la dependència del gas rus (i que implica, en molts casos, la construcció de noves infraestructures) posa en una situació complicada els països, que necessiten flexibilitat i aire per prendre moltes decisions de despesa.

La guerra a Ucraïna trastoca els plans per tornar a l’ortodòxia fiscal després de la pandèmia

Malgrat la relaxació de les normes, s’ha advertit Espanya i altres països perquè rebaixin el deute