La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ucraïna, propietària del seu futur?
Zelenski admet que un centenar de soldats moren diàriament per frenar l’avanç rus al Donbass
El president polonès, Andrej Duda, va manifestar ahir, en un discurs davant el Parlament ucraïnès reunit a Kíiv, que “només Ucraïna té dret a decidir el seu futur”. Sembla una frase òbvia, però no tant. Duda va explicar que, front “a les veus preocupants” que s’alcen a Europa a favor d’un alto el foc, és urgent recolzar la voluntat d’Ucraïna de lluitar fins a la victòria definitiva.
Al seu costat, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va reiterar que “la guerra només acabarà amb la restitució completa de la integritat territorial i la sobirania”.
No hi ha voluntat política a Kíiv de cedir cap territori a Rússia a canvi d’una treva, com tampoc no n’hi ha a Moscou. L’exèrcit rus encara creu que pot guanyar més territori en el Donbass i consolidar el que ocupa al sud d’Ucraïna. Els seus rivals, tot i això, estan convençuts que l’armament pesant que els arriba dels seus aliats aviat els permetrà passar a l’ofensiva.
Zelenski parla d’una “solució diplomàtica” com l’única possible, però no s’asseurà en la taula de negociació mentre no tingui un clar avantatge en el camp de batalla. És impossible saber quan arribarà aquell moment. Zelenski va admetre ahir que el seu exèrcit està perdent un centenar de soldats cada dia al front del Donbass, on la situació és “molt dura”. Rússia avança sobre les ciutats bessones de Severodonestk i Lisichank, però no pot fer-ho des d’Izium. El front amb prou feines es mou i tot depèn de la capacitat defensiva d’Ucraïna i el potencial ofensiu de Rússia, que està fent servir el seu millor armament.
La perspectiva d’una guerra llarga espanta França i Alemanya.
Els seus líders advoquen per un alto el foc. El president Macron ha parlat de “no humiliar Rússia”. Un dels seus ministres va reafirmar ahir que l’ingrés d’Ucraïna a la UE no serà possible abans de, almenys, vint anys. Tot i això, tant Macron com el canceller alemany Olaf Scholz, manquen del lideratge necessari per imposar el seu punt de vista als Estats Units i als països d’Europa central i oriental que advoquen per un canvi de règim a Moscou. No consideren que sigui possible recuperar l’estabilitat a Europa mentre Putin continuï sent el president de Rússia.
En aquest context, Duda només va dir ahir el que pensen els governs que més donen suport a Ucraïna. “Si Ucraïna se sacrifiqués a canvi d’una hipotètica pau mental –va dir–, seria un seriós revés, però no només per a Ucraïna, sinó per a tota la comunitat occidental”.
La Unió Europea ha presentat un front comú davant Rússia. És la mateixa unitat que va demostrar durant la pandèmia i la crisi dels refugiats. Poc a poc, tot i això, França i Alemanya noten com Polònia, les repúbliques bàltiques i altres països de l’antic pacte de Varsòvia volen una victòria definitiva sobre Rússia perquè no pugui fer-los a ells el que està fent amb Ucraïna.
Volen que Rússia pagui reparacions de guerra i continuï sotmesa a unes sancions econòmiques i polítiques que li impedeixin de refer la seva economia i el seu exèrcit. Macron tem que els aliats cometin amb Rússia el mateix error que van cometre amb Alemanya al final de la Primera Guerra Mundial, a l’imposar unes condicions tan dures que van encoratjar el nazisme.
Ucraïna, malgrat les paraules de Duda, sembla clar que no podrà decidir el seu futur. Està atrapada entre dos grans imperis, com sempre ho ha estat. Rússia continuarà sent Rússia encara que perdi la guerra, mentre que els Estats Units i l’OTAN –el seu braç armat a Europa– imposaran una arquitectura de seguretat que contingui i aïlli Rússia, com si la guerra freda no hagués acabat.
El triomf d’Ucraïna pot no ser el de tot Europa. ●
Mentre França i Alemanya advoquen per una treva, els EUA i Polònia volen que Ucraïna aixafi Rússia