La coartada del ministre francès

Damien Abad, acusat de violació, esgrimeix la discapacitat com a defensa

El segon mandat d’Emmanuel Macron ha començat amb problemes. Ja li va passar després d’arribar a l’Elisi, el 2017. La formació del nou govern es va demorar unes quantes setmanes, en part per buscar l’equilibri polític, però també per sotmetre a un sever escrutini la vida dels ministres i evitar descobrir-los esquelets als armaris. I això és justament el que ha passat amb Damien Abad, flamant titular de la cartera de Solidaritats, Autonomia i Discapacitats. Dues dones l’acusen de sengles violacions, fa més de deu anys. Per bé que al seu dia la justícia va arxivar els casos, ara han reaparegut i posen en un compromís l’interessat, el president de la República i la primera ministra, Elisabeth Borne.

La situació és delicada pels fets en si mateixos i pels arguments exculpatoris esgrimits pel ministre. Abad, natural de Nimes, de 42 anys i fill d’una família d’exiliats espanyols, no és un polític qualsevol. Fa només pocs dies va ser presentat com la demostració de la capacitat inesgotable de Macron d’atreure figures de la dreta. La passada legislatura el ministre avui en conflictes era el cap del grup parlamentari dels Republicans (LR), l’oposició conservadora. El seu pas al bàndol de Macron va irritar d’allò més els seus antics correligionaris.

Una de les acusadores d’Abad és identificada com a Chloé en la informació que va llançar el mitjà digital Mediapart, especialitzat a destapar escàndols. La trobada amb Abad hauria tingut lloc una nit del 2010 en un bar parisenc. S’havien conegut en un casament i intercanviat missatges. La cita va acabar amb la proposta d’una copa de xampany. La noia va confessar haver patit un black- out ( apagada). Sospita que va ser drogada. Es va despertar l’endemà al matí a l’habitació d’un hotel, en roba interior i molt marejada.

El segon incident es remunta al 2011. Una altra dona, Margaux, assegura haver tingut una relació sexual amb Abad de manera forçada. Ell li va imposar una penetració anal, malgrat que ella la rebutjava, i va intentar que li fes una fel·lació. Cap de les denúncies no va prosperar a causa de la falta de proves suficients o declaracions inconsistents de les presumptes víctimes, segons la Fiscalia.

En un comunicat, Abad va negar de manera categòrica les acusacions i va insistir que sempre ha tingut relacions sexuals consentides. Sense vergonya ni pudor, el ministre va esgrimir la seva pròpia discapacitat com a coartada i va baixar al terreny del detall. El ministre pateix artogriposis, una malaltia rara, congènita, que impedeix el desenvolupament muscular a les extremitats. Abad va precisar que “en la meva situació, l’acte sexual no pot tenir lloc més que amb l’ajuda i la benevolència de la meva companya”. “M’és impossible imposar una o una altra pràctica, un o un altre gest –va afegir–. Si no és amb el consentiment i la participació plena i sencera de l’altra part, no hi ha res possible”. Per tot això, va posar èmfasi en la impossibilitat, ateses les seves limitacions físiques, que pogués haver drogat, transportat, despullat i violat una dona inconscient.

En una primera reacció, la cap del Govern va dir que s’havia assabentat per la premsa de les acusacions contra Abad. Borne va recalcar que “en totes les qüestions d’assetjament, d’agressions sexuals, no hi pot haver cap impunitat”. La primera ministra va recordar que l’afer havia estat arxivat, però va puntualitzar que si la justícia ho torna a investigar “es trauran totes les conseqüències”. Hores després, un comunicat del palau de Matignon va corregir lleugerament el tret i va matisar que les conseqüències arribaran si la justícia pren

El ministre argumenta que, per les seves limitacions físiques, no pot fer l’amor sense “l’ajuda de la companya”

Abad era el líder de la dreta a l’Assemblea Nacional, però Macron el va aconseguir atreure per al nou Govern

una decisió. En principi, doncs, preval la presumpció d’innocència.

Les revelacions, propícies al sensacionalisme i als comentaris amb sorna, són inoportunes perquè hi ha eleccions legislatives el 12 i 19 de juny, vital perquè Macron disposi d’una majoria que li faciliti governar. Abad era un trofeu guanyat a la dreta i ara es pot convertir en una hipoteca.

L L