La Vanguardia (Català-1ª edició)
Saber sumar
En ple “codi vermell” abans de les municipals i autonòmiques, cal ser nítid: l’única persona que pot guanyar al 99% el tàndem Feijóo-Vox és Pedro Sánchez, però ha de “sumar” amb Yolanda Díaz.
Menotti va dir: “Si et fas fort en una idea és el que més et pot ajudar, perquè si la idea no és clara obres la porta a l’atzar”. La política és un servei públic, esport, ciència i art en què la idea ho és tot. Espanya és un Estat plurinacional, social i de dret que vol avançar cap al país que ens mereixem. Aquesta és la idea. Ni la generació de la democràcia ni la generació de la transició que defensen aquesta idea d’Espanya entendran cap altra cosa. Per això, en el primer The Situation Room vam dir: “Avui el PSOE està a nivells del 2016, amb 5.800.000 vots després del gir a l’aparell del 10 de juliol, i el PP guanya en 41 de les 52 províncies, amb Vox com a tercera força i en creixement constant”. Va ser un 11 de novembre del 2021, i el CIS de maig ja ho confirma. Una anàlisi conservadora de la taula de fidelitat i les transferències del baròmetre reflecteix el quadre següent: PP, 6.700.000; PSOE, 5.900.000; Vox, 3.900.000, i UP, 2.700.000.
En xifres CIS, el PSOE està per sota de la seva mitjana de la legislatura, mentre que el Partit Popular està en el nivell més alt des del baròmetre d’abril del 2012, quan fins i tot cuejava la majoria absoluta del 2011. Els populars fins i tot superen en intenció directa el 20,7% del gener del 2017, el seu millor moment de la legislatura prèvia a la moció de censura. La seva fidelitat augmenta (un 80%), redueix a un 8% la transferència a Vox (400.000 vots) i guanya un 14,8% (uns 540.000 vots), a més de captar un 43% de Ciutadans (prop de 710.000 votants, gairebé un milió amb els abstencionistes del 10-N que van deixar de votar Albert Rivera). Aquests mesos el PP ha crescut set punts i mig gràcies al protagonisme d’un espai caoba que Alberto Nuñez Feijoó ha aprofitat (sense fer gaire cosa), mentre que
Pablo Casado, cras error, no va saber mai com rendir. Últim exemple: són primers entre els votants que són en el 5, que és el tram més freqüent entre els suposats “centristes” (recordeu la trampa: el centre no existeix, existeixen les causes). La banda dreta obtindrà més d’un 55% dels vots a Andalusia? Sí. Més d’un 47% en l’univers demoscòpic a Espanya? Sí.
El PSOE lliura una batalla en l’únic espai polític en què no pot guanyar i que deprimeix les seves possibilitats de creixement i les dels liles. Resultat: la generació de la democràcia s’allunya, la generació de la transició desconfia. La idea? Reté una mica menys de dos terços de l’electorat (un 63,8%) i la seva principal fuga és cap al PP (un 5,6%, uns 380.000 vots). Com canta el britànic James, Getting away with it ( All messed up). That’s the living. Vox creix en el “mentrestant” (77% de fidelitat). I UP? Es desploma (57% de fidelitat). Els seus electors dormen en espera del “retrobament” amb Yolanda Díaz i alhora del reconeixement de la vicepresidenta que el cotxe tindrà motor Podem o no sortirà del box. O pitjor, en podrien sortir dos. L’èxit i la seva percepció influeix en els seus protagonistes i en el Ferrari patri. Fa set mesos que ho expliquem sota l’expectativa que la vicepresidenta podria ser la primera dona presidenta, un mòbil imprescindible perquè el president sigui reelegit. Set mesos. La idea.
És impossible tombar la majoria absoluta de la dreta? No pas. En ple “codi vermell” abans de les municipals i autonòmiques, cal ser nítid: l’única persona que pot guanyar al 99% el tàndem Feijóo-Vox
Els electors de Podem dormen en espera del “retrobament” amb Yolanda Díaz
és Pedro Sánchez, però ha de “sumar” amb Yolanda Díaz. La idea. Com diu (per al cas de la Reial Societat) un dels presidents a qui més admiro, Jokin Aperribay, els progressistes han de: 1) ser els millors de dilluns a divendres, 2) merèixer guanyar i 3) ajuntar generacions. En política, cal saber guanyar, saber perdre i saber parar per saber tornar (sent un altre) i saber sumar. Val per al president i la vicepresidenta, dos espais polítics que han “de sumar” presentant-se separats. Menotti també ho va dir: “Ens pensàvem que l’èxit ens salvaria. Però l’èxit és com arribar al caire de l’abisme: un pas més i desapareixem. En canvi, si fem un pas enrere podem tornar a aspirar a la glòria. Així doncs, fem aquest pas enrere (tornant a la idea)”.