Falta personal?

Els empresaris del sector turístic i de l’hostaleria es queixen que no troben personal per treballar aquesta pròxima temporada, en la qual es preveu una important recuperació de l’activitat. S’espera que el turisme assoleixi el 80% de l’any anterior previ a la pandèmia, el 2019, quan va registrar un rècord històric de visitants estrangers.

Però els hotelers i els propietaris de bars i restaurants no són els únics que no troben personal. En diversos sectors industrials passa el mateix, així com en diverses branques del sector serveis. Fonamentalment es necessiten professionals que dominin les noves tecnologies però també treballadors que coneguin els oficis més clàssics. El sector de la construcció, que finalment ha començat a recuperar-se amb intensitat, veu frenada la seva capacitat de creixement també per la falta de personal. És tradicional, així mateix, que l’agricultura hagi de recórrer a importants contingents d’immigrants per a les feines agrícoles.

La gran contradicció, tanmateix, és que tot això passa en un país amb tres milions d’aturats i una taxa d’atur del 14%, la més elevada de l’euro juntament amb Grècia. No pot endarrerir-se més una anàlisi en profunditat del que falla al mercat laboral espanyol, que no és precisament –atès el que succeeix– la falta de feina. Govern central, patronal i sindicats han de realitzar amb urgència un diagnòstic de la situació i adoptar les solucions més eficaces i urgents possibles. Cal tenir en compte que una mica més de la meitat de l’esmentada xifra de tres milions d’aturats cobren un subsidi d’atur. Mantenir l’actual ineficàcia del mercat laboral, per tant, no només té un elevat cost social sinó econòmic.

Però què passa al mercat laboral espanyol? Això és el que cal investigar. D’entrada una explicació podria ser que la societat ha envellit, que no hi ha prou joves per treballar i que faltarien més immigrants. No diem que no. Però això contrasta amb l’existència d’una taxa d’atur juvenil del 30%. És un desfasament, com a mínim, estrany.

Una altra explicació podria trobar-se en el pèssim funcionament del Servei Públic d’Ocupació Estatal i el conjunt d’organismes associats, tant a l’Administració central com a les autonòmiques. El nivell de connexió entre ofertes i demandes de feina que realitzen és molt baix. Per què no es reformen aquests serveis després d’haver demostrat històricament la seva ineficàcia? No valdria més privatitzar-los?

La falta de mobilitat laboral dins del país, a causa de les rigideses autonòmiques, és una altra causa que caldria analitzar. En el mal funcionament del mercat laboral espanyol influeix també decisivament en la greu desconnexió que existeix entre les necessitats de les empreses i l’oferta del sistema educatiu, tant de les branques de formació professional com de les universitats. Invertir en educació, encara que no sigui prou, perquè el sistema educatiu no sigui capaç de formar el personal que es necessita reflecteix una gran ineficiència. Els corporativismes del sistema educatiu impedeixen les reformes dràstiques que caldrien.

El baix nivell salarial d’alguns sectors és un factor que, així mateix, desincentiva el treball al país i fomenta l’emigració. Des de diversos organismes també s’ha denunciat que el subsidi d’atur és massa generós i penalitza l’ocupació. Tant és així, que resulta de vegades més rendible estar a l’atur que treballar per salaris baixos, sobretot si en la mateixa família es reben diversos subsidis o es realitzen tasques en l’economia submergida, que és molt gran. Redoblar els serveis d’inspecció laboral i social per combatre el frau és urgent.

La millora del mercat laboral, en suma, exigeix una àmplia estratègia transversal, amb un diagnòstic correcte previ, i una decidida voluntat política de dur-la a terme amb èxit. ●

Molts sectors tenen necessitat de mà d’obra malgrat que hi ha tres milions d’aturats