La Vanguardia (Català-1ª edició)
“L’assassí de Berta Cáceres va ser un sicari, un jove pobre”
Nina Lakhani Periodista i escriptora experta en justícia climàtica
Nina Lakhani, periodista londinenca corresponsal a l’Amèrica Central de The Guardian, ha fet una minuciosa investigació que dibuixa el context de l’assassinat el 2017 de Berta Cáceres, la líder defensora del medi ambient que va encapçalar l’oposició a l’embassament d’Agua Zarca, a la conca del riu Gualcarque, a Hondures. L’embassament restringia l’accés a l’aigua a les comunitats locals lenca i en posava en risc el model de vida tradicional. En el seu llibre ( ¿Quién mató a Berta Cáceres?, Icària), Lakhani recrea l’escenari d’un país on les oligarquies, amb el suport dels militars, continuen enfrontades a les poblacions rurals que intenten evitar la sobreexplotació dels recursos naturals.
Qui era Berta Cáceres?
Era una defensora dels drets socials i humans dels territoris indígenes a Hondures. Era sobretot una analista política fantàstica, capaç de col·locar lluites socials molt locals en contextos econòmics i polítics globals i regionals.
Era una líder ecologista?
No s’identificava com a dirigent ambientalista. Ni tan sols s’identificava com a feminista, sinó com a lluitadora dels drets socials.
Vostè la va conèixer. Com era?
Era una persona molt compromesa, molt seriosa i alhora algú molt vital, directa, bona conversadora: algú capaç de convèncer-te que el que és negre en realitat és blanc. Va obtenir el premi Goldman. Va ser convidada pel Papa a Roma...
La seva vida corria perill...
Durant l’entrevista que li vaig fer em va dir que prenia moltes mesures de seguretat. Estava sent assetjada i amenaçada. Portava la vida d’una pròfuga perquè hi havia una ordre de captura amb càrrecs falsos. No dormia mai al mateix lloc.
Va ser un assassinat masclista?
Esclar. Va ser un assassinat polític, econòmic i masclista, un feminicidi polític. Els assassins volien enviar un missatge tant a les dones com als indígenes. El 2013, ella ja em va parlar de la llista negra en què apareixia entre 16 líders socials més.
I finalment, vostè confirma l’existència d’aquestes llistes negres de l’exèrcit en què figurava ella.
M’ho va explicar un desertor (“Cruz”, en el seu llibre). Des del cop d’Estat que va treure Manuel Zelaya del poder, ja advertia el món d’una neteja social, d’aquella llista negra. Ja hi va haver un intent d’assassinat un mes abans, el febrer del 2017. Hondures és el país més perillós si se’n volen exercir el drets.
Qui va disparar a la Berta? Rápalo, un sicari. Ell va disparar a la Berta. Era un jovenet de 20 anys o menys, pobre, amb cara de nen. Procedia d’una família molt pobra. Un d’aquells nens per qui la Berta lluitava, un nen sense esperança, que va caure en la droga. Li vaig preguntar: “tu vas matar la Berta Cáceres?”, però ell no sabia qui era ella. Hi anaven quatre; i, a més, hi havia tres intermedis (exmilitars, caps de seguretat de l’empresa...). Durant el segon judici va ser condemnat David Castillo, expresident executiu de l’empresa Desenvolupaments Energètics (DESA), un exoficial d’intel·ligència de l’exèrcit hondureny entrenat als Estats Units. Tenia molts informants i va intentar acostar-se a la Berta seguint les pràctiques dels serveis d’intel·ligència.
El 2020, al món hi va haver 227 assassinats de defensors del medi ambient...
I Hondures sempre apareix al rànquing dels països amb més líders socials i ecologistes assassinats. És terrible. Després del cop d’Estat del 2013 la situació ha empitjorat. Després d’aquell cop es va convertir en el país més perillós del món, tret de les zones de guerra. La Berta Cáceres era una lluitadora pacifista. Creia que defensar el dret a la terra és defensar els drets humans. Els indígenes sempre han tingut una relació sagrada i espiritual centrada en la idea d’alimentar la mare Terra.
L’extracció massiva de recursos, com la soja al Brasil o la palma d’oli a l’Amèrica Central, genera conflictes continus...
Les preses hidroelèctriques, per exemple, produeixen energia, però no són pas una solució sostenible: inunden valls, sepulten cultures...
Relata litigis semblants amb les fonts renovables...
Els projectes d’energia renovable s’estan afrontant en general amb el mateix modus operandi que s’aplica als projectes extractius convencionals. S’imposen sense consulta prèvia i ben informada a les poblacions afectades i indígenes, és una cosa a què tenen dret, perquè es tracta de les seves terres.
I es repeteixen les circumstàncies en llocs del planeta dispars...
Si l’energia renovable es deixa en mans de les mateixes empreses de sempre, se seguirà el mateix modus operandi. Amb la irrupció de les fonts renovables, l’energia hauria de ser plenament descentralitzada i democràtica.
Com veu el canvi de model energètic?
És fonamental democratitzar la producció d’energia, entre altres raons perquè les illes al Carib o l’Amèrica Central estan sotmeses a un gran risc d’huracans. Després de l’huracà Maria (Puerto Rico, 2017) van morir milers de persones per culpa d’un sistema energètic centralitzat que es va ensorrar totalment i va deixar sense energia els hospitals. En un context de canvi climàtic, les renovables descentralitzades són clau per generar resiliència.
Darrere els autors de l’assassinat coneguts hi ha més implicats?
És difícil saber perquè no s’ha fet una investigació. S’estan imposant per la força projectes extractius a moltes parts del món, i això portarà a destruir el planeta. La Berta és l’última baula d’una gran campanya de terror contra la seva persona, el seu poble i la seva organització. Sabem per les proves telefòniques que l’empresa tenia informants a qui pagava. I cada vegada que organitzaven una manifestació pacífica, l’empresa cridava els seus contactes del Ministeri de Seguretat Pública, l’exèrcit, per enviar subjectes per reprimir els manifestants.
I autors intel·lectuals?
Els responsables són els que van crear la situació de terror. Abans de la seva mort, hi va haver cinc morts relacionades amb la lluita per defensar aquests drets. Que una empresa privada pugui demanar la presència de forces especials entrenades contra el narco per enfrontar-se a comunitats rurals i reprimir-les no hauria de ser legal. És abús de poder. Hi ha moltes capes de responsabilitat. Però en ultima instància parlem del mateix model econòmic, de l’extractivisme. ●
A tot el món s’imposen projectes extractivistes per la força, i això portarà a destruir el planeta