Bascos i madrilenys als barris rics, i extremenys als pobres

El lloc d’Espanya on es neix encara condiciona on es viu quan es migra dins del país

“A Prosperitat hi ha una concentració de persones nascudes a Extremadura? És la primera notícia que en tinc. Aquí hi ha una mica de tot però no hauria dit això dels extremenys”, explica el jove que atén la recepció del casal del barri. El mateix diu la directora del centre de dia: “Jo no tinc constància que hi hagi molts extremenys”. El padró trasllada el contrari. I que visquin sobretot en aquests carrers del districte de Nou Barris, el de renda més baixa de Barcelona, no en cap altre, no és cap casualitat. Perquè mirant on s’assenta cadascun dels espanyols a l’hora de migrar dins del país segons la seva autonomia d’origen, es veu que les diferències són evidents i la capacitat adquisitiva, decisiva. Encara.

Ho reafirmen les estadístiques municipals. Avui gairebé tothom que migra a Espanya entre comunitats autònomes ho fa cap a Madrid. És la gran aspiradora de la migració entre autonomies. Atreu el doble de la població que Barcelona. La resta, sigui València o un destí abans destacat, com Bilbao, ara són testimonials. I tant a Madrid com a Barcelona hi ha barris amb majoria d’extremenys, de madrilenys, de bascos, de catalans, de castellans... Perquè aquests tendeixen a concentrar-se en zones diferenciades amb la seva renda per bandera.

Veïns van arribar a Madrid des d’altres autonomies en plena pandèmia i es va confirmar la ciutat com a pol d’atracció

“Normalment hi ha certa segregació espacial per nivell socioeconòmic o econòmic i es manté per a aquests migrants. De mitjana els de Madrid procedeixen d’una regió rica, tendiran a ser rics i se situaran en barris rics.

El contrari passa amb els migrants extremenys. Les migracions es donen, fonamentalment, per motius econòmics” explica el professor Francisco José Goerlich del departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de

València. És a dir, no és el mateix ser gallec que extremeny a l’hora de migrar dins d’Espanya. Ni ho va ser en el passat amb les onades migratòries prèvies a la democràcia amb el desarrollismo franquista. Ni tampoc no ho és ara.

Ho il·lustra bé Madrid, que fins i tot l’any 2020 de pandèmia va atreure 70.000 habitants d’altres llocs d’Espanya. És, de fet, el principal pol d’atracció espanyol.

A la capital espanyola són majoria, més enllà dels madrilenys, els castellans, andalusos i extremenys, encara que també s’hi compten per milers els bascos, valencians i catalans. Uns i altres s’assenten de manera predominant en zones distants entre si. I en això la renda d’origen és clau.

Els castellanolleonesos, manxecs, andalusos i extremenys es concentren de manera molt marcada als barris del sud, precisament a les zones urbanes més humils. Bascos, catalans i valencians ho fan de manera acusada al centre de la capital.

Al barri d’Hispanoamèrica, per exemple, de renda mitjana alta (uns 90.000 euros nets per llar el 2019, al nivell de Pedralbes a Barcelona), destaquen els nascuts al País Basc. I ho confirmen des del bar Más que Pinchos. “Hi

La distribució desigual entre barris passa sobretot a Madrid i Barcelona

“De mitjana els de Madrid venen d’una regió ‘rica’ i tendiran a situar-se en barris ‘rics’”, diu Goerlich